Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
En la política catalana, encara hi ha forces que creuen que un cop a Madrid no governi el Partit Popular tot serà més fàcil per a Catalunya. L’estat es reconeixerà com a plurinacional i permetrà que els catalans decideixin mantenir-se dins d’Espanya amb una relació d’igual a igual amb l’estat.
Cap indici no hi ha que això passi. L’estat espanyol cap pas no ha fet per reconèixer la seva plurinacionalitat en els darrers tres-cents anys.
El camí que segueix de fa anys i panys és el de la més alta homogeneïtzació. Tot el que fa olor a català és més o menys explícitament passat per l’adreçador.
És més, el discurs que apuntava que quan a Madrid manés la mateixa força dominant a Catalunya (el PSOE Zapatero-Montilla, per exemple) els gossos es lligarien amb llonganisses es va demostrar fal·laç fins a límits insospitats. “Aprovaré el estatuto…”, recorden?
No han arribat els temps en què els catalans ho tindrem tot pagat. Ni arribaran. Des del principis dels temps, qui ho vol tenir tot pagat s’ho afanya un mateix.
Cada força política s’ho sap. De vegades, cal fer floritures i creure en el més enllà per evitar trencaments interns. Ho admeto i accepto. Però el que no val és a escriure la faula del món meravellós amb rius de llet i mel que baixen de muntanyes sagrades.
Si hom vol tenir una relació d’igual a igual amb un estat, cal ser un estat. I abans, cal que els seus ciutadans decideixin ser-ho. L’estat espanyol ha fet, fa i farà tot el que pugui i més perquè els catalans no puguin ni dir què volen ser.
Ho sento per Iniciativa i ho sento pel procés.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!