Coca de recapte

Quan un és petit, no coneix l’alcalde de la seva ciutat, ni el governador civil, ni el governador militar, ni el president de la Diputació. Hauran endevinat que era petit en ple franquisme.

Els governadors ja no es nomenen. El país ha canviat. Encara es mantenen les províncies, alienes a la tradició catalana.

Quan un és petit, no fa ni fu ni fa escoltar la ràdio i saber que s’ha mort tal o qual persona. El món dels infants i de l’adolescència té vida pròpia.

És quan ets fas gran que saludes l’alcalde i et trobes amb el president de la Diputació. Saps qui és el president de la Generalitat i dels governs dels estats veïns.

Però també és quan et fas gran que saps que el món en què has viscut passa irremeiablement i s’esvaneix.

Es moren les persones que has vist al teatre, els autors que has llegit, els presentadors que t’han introduït a la música o que t’acompanyaven mentre sopaves.

El Jordi Tardà tenia com qui diu la meva edat, i la Rosa Novell també. Passa el temps i ens anem quedant sols amb els nostres records.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!