Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

25 de febrer de 2015
0 comentaris

Comissions de no investigació

Abstenció de legislatura
Cada cop és més evident: les comissions d’investigació es fan—llevat d’excepcions que cal creure que existeixen—per a no investigar. Es fan servir, si hem de fer cas a l’experiència, per veure com es poden passar comptes amb alguna formació política o afeblir-la, encara que no només. Fins i tot, l’objectiu pot ser una persona o conjunt de persones.

La voluntat d’escatir la veritat passa, aparentment a un segon pla. Fins i tot, és dubtós que el Parlament tingui els mecanismes necessaris per a fer-ho.

L’estat de dret ha creat una institució independent amb instruments afinats per investigar i, si arriba el cas, sancionar comportaments de persones o partits, directament o indirecta. Aquesta institució és la Justícia.

Quan un mateix fet és investigat en els tribunals i en el Parlament al mateix temps alguna cosa grinyola. Els imputats, encausats i testimonis diran el que hagin de dir davant del tribunal i no diran res diferent davant de les càmeres de televisió i els micròfons que els enregistren en el Parlament.

El Parlament no és el lloc on fer judicis o escampar sospites. No ho hauria de ser, vull dir.

Les comissions d’investigació dirigides a conèixer allò que pot ser rellevant per una institució parlamentària per escriure bé les lleis haurien fins i tot de ser benvingudes. Com és natural, no em refereixo a resoldre qüestions de redacció sinó d’orientació i finor de la norma.

I encara hi ha una altra institució que té alguna cosa a dir en desvetllar i explicar realitats punyents: la premsa i altres mitjans de comunicació. El Watergate no el va destapar una comissió d’investigació.

Si les coses no es fan bé, és una institució que representa el poble de Catalunya la que queda malament, més encara si no s’actua amb intel·ligència i empatia.

No m’estranya que persones sensibles haguessin decidit no escoltar ràdios ahir al matí. Em van dir que tenien la sensibilitat ferida i no volien patir més. I no eren militants de cap partit ni tenien interès particular en aquests assumptes que suposadament es dirimien en el Parlament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!