Coca de recapte

La vicepresident del govern espanyol afirma en una entrevista que “de la unitat d’Espanya, de la sobirania, de la igualtat dels espanyols, que el que és nostre país es decideix entre tots, ni volem ni podem parlar”. És evident. I il•lustratiu.
Celebro que un cop més es posi negre sobre blanc el pensament del govern espanyol. La unitat abans que la democràcia, la unitat caiguda del cel; la unitat com a principi i fi de totes les coses. És l’Espanya “una, grande y libre por la gràcia de Dios” en temps de la democràcia espanyola.

La sobirania decidida entre tots, la qual cosa vol dir la no sobirania dels catalans o la sobirania dels catalans, com a espanyols, i dissolta entre aquests. L’Espanya uninacional.
De la igualtat més val no parlar-ne. Formal i encara gràcies. Igualtat en un país desigual de gran desigualtats.

També desigualtat en la distribució territorial de les infraestructures. Llegeixin el llibre de Pere Macias i Òscar Oliver ”Infraestructures d’estat”.

O desigualtat en la distribució de les càrregues del sosteniment de l’Estat, que no és ni compartit; o en els fluxos econòmics entre l’Estat recaptador i el que se’n diuen comunitats autònomes, que no són ja ni una cosa ni l’altra. A tot estirar, ens territorials de gestió.

Clar que no en volen parlar, perquè saben que només parlar-ne ja s’evidenciaria la gran injustícia de tot plegat, la gran estafa.

I aquí en lloc de parlar d’aquestes coses i preparar el que cal fer per guanyar en igualtat, en justícia, en benestar, en autogovern, en sobirania ens dediquem, uns més que altres, a posar el dit a l’ull dels altres, a buscar rèdits particulars.

I fins i tot, a veure com podem lligar curt al qui va davant i als que empenyen. Quanta miopia i mesquinesa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!