Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

26 de gener de 2015
0 comentaris

Syriza i Draghi coincideixen

europa_bandera
Syriza ha guanyat les eleccions a Grècia. Es queda a un escó de la majoria absoluta al parlament grec. No es pot menystenir la seva influencia en el sud d’Europa i en les relacions nord-sud en la vella Europa.

Els set anys de crisi i el convenciment—no cal llegir Piketty per saber-ho—que en les societats avançades la distància entre els rics i els pobres augmenta, que les classes mitjanes pateixen, i que el món gira més ràpid que no voldríem—en sentit metafòric perquè de fet s’alenteix— i que el gruix de la ciutadania cada cop té més cultura fan una combinació que no pot fer altra cosa que provocar grans trasbalsos en la forma clàssica de fer política.

I els partits tradicionals pateixen de valent. A Grècia, l’exemple més evident és el PASOK. A la vegada, els partits que pouen en les pors més íntimes per fer calaix en surten beneficiats, com ara Amanecer Dorado. I molt de compte amb els populismes.

I aquells que venen il•lusió, ni que sigui amb poc fonament o amb fonaments dubtosos, més encara si fan propostes, poques o moltes, ben fonamentades, reben el suport de ciutadans tips de no veure sortida en allò que identifiquen com “allò de sempre”.

A Grècia, Syriza governarà amb la voluntat, cal creure-ho i esperar-ho—si beneficia al gruix dels ciutadans— de fer canvis substancials a la forma de distribuir càrregues i beneficis, tot vetllant per no acabar d’agreujar una situació força complicada.

__

Les eleccions a Grècia han coincidit pràcticament amb l’obertura de l’aixeta de Mario Draghi en un intent d’aconseguir que l’economia de l’Eurozona surti de l’ensopiment de la crisi. Per la canonada baixaran 60 mil milions d’euros cada mes.

Com es diu en els mitjans anglosaxons un tret del “big bazooka”. Europa segueix, amb retard les passes de la QE(quantitative easing) endegada per la FED i copiada al Japó de l’abenomics, en un context de risc de depressió i amb creixement negatiu de preus.

__

El problema de Grècia és el deute, producte d’anys de cap austeritat, decisions errònies, corrupció, manca de transparència…poca seriositat, en definitiva.

Tornar el deute amb un 25,8% d’atur, preus a la baixa (-1,3 esperat pel 2014), amb un creixement de només el 0,8% del PIB el darrer any, amb un gran desequilibri dels comptes públics (dèficit del -4% del PIB), és una feina impossible a curt termini.

Europa ha d’ajudar Grècia si no vol el grexit, que vol dir la sortida de Grècia de l’euro i la multiplicació dels patiments.

Si la política i la política monetària sumades no se’n surten, el risc de trencament d’Europa entre el nord i el sud no es pot menystenir. I el resultat seria nefast pel continent.

Espero, de cor, que tots plegats ens en sabrem sortir. Si no, rebrem fort i qui sap si les expectatives d’esdevenir un nou Estat d’Europa no patirien també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!