Coca de recapte

A Catalunya, cada any es produeixen un centenar i mig de detencions de menors que han exercit violència contra els seus pares. Cal creure que hi ha agressions no denunciades. El mòbil apareix sovintejadament com el detonant.

La causa de l’agressió no és el mòbil. El mòbil és l’excusa. Les relacions estan greument deteriorades quan una agressió es produeix.

No deixa de ser, tanmateix significatiu, que sigui el mòbil el desencadenant. Per a molts joves i, fins i tot, nens grans, tenir o no tenir mòbil és molt important. És signe d’estatus, de ser com els altres, de no ser l’aneguet lleig de la colla.

De situacions de violència contra els pares, més si són dèbils o d’edats relativament avançades, n’hi ha hagut sempre i sempre s’han mantingut més o menys somortes en el si de la llar.

El detonant podia ser no permetre la sortida de nit, o el tabac, o no poder proveir el jove d’un determinat article preuat.

Però cap detonant és tan poderós com el mòbil. És un objecte que dóna prestigi, però també que comunica, que manté els joves en contacte, que perllonga amb facilitat la situació interrompuda per haver de tornar a casa, que permet el joc, que crea un entorn virtual de vida.

Fa anys i panys, el jove o la jove havia de penjar el telèfon collat a la paret perquè algú altre pogués rebre o fer trucades. La comunicació era pública, la qual cosa no tenia els al•licients de les relacions privades.

El telèfon podia provocar discussions, ara és més fàcil que esdevinguin agressions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!