Coca de recapte

Fermesa contreta pel caràcter, per la intel•ligència. Aquesta és la definició de tremp que dóna el diccionari de la llengua catalana. És una condició fonamental d’un líder polític que vol actuar com a tal.

I ara, a Catalunya, és temps de demostrar el tremp dels polítics. Un polític el perd quan mira a dreta i esquerra per veure si les seves accions poden suposar un guany o una pèrdua de la seva capacitat d’atraure votants.

Si actua pensant en si pot guanyar o perdre espai electoral en contraposició amb altres forces polítiques que lluiten pel mateix espai o espais contigus, realment o suposada, també perd el tremp.

Si mira el curt termini i no el mitjà o llarg, si pensa en el seu triomf immediat i no en fonamentar una posició sòlida i fructífera a llarg termini, un polític tampoc no té prou tremp.

Si està a mercè del titular del dia o de la darrera notícia o de la piulada enginyosa, un polític no té el tremp que ha de tenir.

Si és incapaç d’imposar per la força de la raó i de l’autoritat pròpia la seva visió i es sotmet a les visions d’altres que l’assessoren o influeixen, un polític no té tremp.

Tampoc no en té si no se sap lligar al pal del vaixell i escolta, i segueix, els cants de sirena que l’allunyen dels seus objectius fonamentals.

No és fàcil tenir tremp. Prou que es veu. I sense polítics amb tremp, no ens en sortirem.

Com comprendran, tinc la meva llista de polítics amb tremp i de polítics que en van faltats. I com també comprendran no la faré pública. Cadascú té la seva i la subjectivitat pesa molt.

A més, no cal. Uns i altres s’acaben retratant ells sols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!