Coca de recapte

El president del Govern del Regne d’Espanya, ha declarat que aquests Nadals seran els primers de la recuperació, que el cicle econòmic ha canviat, que la crisi ja ha passat, “és història”, diu. Tanta frivolitat m’indigna. M’ha fet pensar en els famosos “brots verds”.

Al dia següent de les declaracions, refermades ahir per la senyora Soraya Sáenz, es va conèixer que l’IPC interanual porta cinc mesos en negatiu, amb el consegüent risc de deflació, cosa que esparvera els mercats; la borsa ha baixat un 7% aquesta setmana; els desnonaments han augmentat un 7,3% respecte el 2013; la taxa d’atur passa del 23%, segons l’enquesta de la població activa; el deute públic, que és superior ja al 96% del PIB, segueix creixent.

És ben cert que no totes les dades econòmiques són negatives i que l’economia espanyola, –més encara la catalana, molt més– presenta alguns signes de millora en les xifres macroeconòmiques. A Espanya creix el PIB; l’atur ha disminuït i es crea ocupació, ben poca i massa precària, val a dir; que augmenten les exportacions i el turisme estranger; que els tipus d’interès han baixat; que la prima de risc està en nivells raonables i molt per dessota de fa un any; que es veuen indicis de millora en el finançament d’empreses; que el risc de trencament de l’euro és menor que en els moments més aguts de la crisi (compte amb Grècia, però) i el consum sembla tenir algun augment.

Dit això, indigna que el president del Govern i el seu govern en ple ignorin que els efectes de la crisi, llarga i persistent, segueixen essent escandalosos; que molta i molta gent no arriba a final de mes; que un nombre important de persones grans pateix privacions; que moltes llars no encenen la calefacció, o només ho fan quan estan en situació molt apurada; que massa gent jove ha d’emigrar per poder treballar; que en moltes cases cap membre de la unitat familiar no treballa; que les ONG’s estan ajudant famílies i més famílies a poder menjar. I podria seguir.

Les xifres macro de l’economia poden apuntar cap a la sortida (dèbil i penjada d’un fil) de la crisi, cosa que tothom desitja, però aquest Nadal a moltes cases no hi haurà ni un bri d’alegria i poca o cap esperança de millora de la seva situació. Més aviat, i per desgràcia, molt desesper.

Sort n’hi ha de la xarxa de solidaritat que protegeix tanta i tanta gent sostinguda per mans anònimes, institucions i administracions responsables, qualificatiu que no puc aplicar a l’espanyola.

Rajoy i el seu Govern haurien de ser més prudents i respectuosos amb els que ho passen malament. Els pronostico una garrotada electoral de les que fan època.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!