Coca de recapte

Ahir la comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya va aprovar el dictamen de la proposició de llei de transparència, que el Ple del Parlament aprovarà la setmana que ve. Les lleis no canvien necessàriament les cultures de les diferents administracions públiques ni les relacions entre aquestes i els ciutadans. Això no obstant, aquesta llei hi contribuirà decisivament.

Els ciutadans som cada cop més conscients que les administracions estan al nostre servei i al de l’interès públic. Ja no som els administrats, sinó els propietaris, els accionistes, del negoci i com a tals, volem saber què fa l’administració, les informacions que són rellevants per conèixer-ne el seu funcionament i poder accedir amb llibertat, amb les restriccions mínimes i imprescindibles per protegir altres béns jurídics rellevants, a la informació que ens convé o volem tenir.

Per fi, el Parlament després de dos anys llargs de feina i mig miler d’esmenes al text inicial, Catalunya tindrà una llei de transparència, a l’altura de les més avançades del món.

El govern ja ha fet passos, abans que la llei no fos aprovada, per guanyar posicions en els rànquings dels països veritablement transparents, de manera conseqüent amb les propostes del president Mas, cinquanta-una, per mirar de restablir la confiança entre la ciutadania i les institucions, cosa força necessària, més quan el país està immers en un procés que només se sostindrà si aquesta confiança és forta.

La llei té tres grans objectius: garantir la transparència de l’administració pública catalana, regular el dret d’accés a la informació dels ciutadans, la relació entre els ens (tant públics com privats) amb l’administració i establir uns principis de bon govern per als alts càrrecs i personal de l’Administració.

La regulació dels lobbies, l’existència de silenci positiu, la creació de la Comissió de Garantia del Dret d’accés a la Informació Pública i el règim sancionador són aspectes de la llei que mouen a tenir confiança en la seva aplicació i en el canvi de paradigma que s’acabarà completant més d’hora que tard.

Amb les finestres obertes, els tripijocs es compliquen. I tots hi guanyem, també el personal que prestem serveis a les administracions públiques catalanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!