Coca de recapte

Crec que no prestem prou atenció a l’estat de salut del coneixement i ús del català. L’enquesta d’usos lingüístics de la població 2013 sobre els àmbits de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran, en dóna algunes pistes.

El coneixement de la llengua catalana ha augmentat en els últims anys en els àmbits territorials de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Un total de 117.500 persones que no el tenien com a llengua inicial quan eren petits, el saben parlar actualment. D’aquestes, 97.100 corresponen a Ponent, i 20.100, a l’Alt Pirineu i Aran. En el cas de Catalunya, la xifra de persones que no tenien el català com a llengua inicial i actualment el saben parlar és de 3 milions.

Tant a Ponent com a l’Alt Pirineu i Aran, el nombre de persones que tenen el català com a llengua habitual i d’identificació supera els que la tenen com a llengua inicial: a Ponent, el 61,9 % té el català com a llengua habitual, 8,9 punts més que els que la tenen com a llengua inicial (53%).

En el cas de l’Alt Pirineu i Aran les dades són força semblants, el 61,3% té el català com a llengua habitual, 8,8 punts per sobre dels que la tenen com a llengua inicial (52,6%).

Tot i això, i motivat per l’augment de la immigració, a Ponent el català decreix com a llengua inicial i també habitual de manera sostinguda. En 10 anys la població nascuda a l’estranger va créixer en 48.828 persones (un augment de gairebé el 70%), fins arribar a 70.000 persones.

Coneixement del català a la plana de Lleida, en percentatge de població major de 15 anys. Entre parèntesis, les dades de Catalunya.

2003   2008   2013   Variació 2003/13
Entendre’l  98,3   93,4    96,3   (94,3)  -2
Parlar-lo    90,3   84,5     87,8   (80,4) -2,5
Llegir-lo     92,9   86,4     88,3   (82,4) -4,6
Escriure’l   61,8    69 6     6,3    (60,4) +4,5

L’augment d’immigració sí que es fa notar més en l’evolució que experimenten la llengua inicial i la llengua habitual, amb un descens sostingut del català en cada cas des del 2003 al 2013.

Tot i l’augment de població nascuda a l’estranger, a la plana de Lleida el nombre de persones que tenen el català com a llengua habitual i d’identificació supera els que la tenen com a llengua inicial: El 61,9% té el català com a llengua habitual, 8,9 punts més que els que la tenen com a llengua inicial (53%).

La transmissió lingüística intergeneracional mesura la diferència entre el percentatge de població que parla català amb la mare i el que l’usa amb el fill. A la plana de Lleida, el procés de transmissió lingüística intergeneracional, és de 5,9 punts. Traduït: l’ús del català amb el fill més gran (59,7%) és més alt que amb la mare (53,8%), i més encara que amb els avis materns (49,4%). A les comarques pirinenques es fa millor el procés de transmissió: 11,3 punts.

El got es pot veure mig ple o mig buit. Malgrat que el català segueix patint de valent, hi ha dades que permeten sostenir un cert optimisme. Bo i això, el català necessita d’un Estat per conservar la llengua i augmentar-ne l’ús social. Una raó més per perseverar en el camí endegat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!