Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Em retrobo per casualitat amb una vella amiga de joventut. Em pregunta pel 9N i em demana què més fem des del govern. Ho fa de bona fe, no és una pregunta amb mala intenció.
Doncs governar en una situació difícil, d’alta complexitat, i sota una flassada que gairebé ho amaga tot, li responc més o menys literalment.
Com tothom, afegeixo. Què fa un autònom? La seva feina. I un treballador del metall? La seva. I la mare que té cura de tres fills? El que pertoca de fer. I un professor? Classe.
De vegades, el soroll no deixa veure el que és més habitual. Estem assedegats de novetat i no valorem prou el dia a dia, l’anar fent, que no és poc.
Aquest apunt és un homenatge a la normalitat invisible de tanta i tanta gent la feina de la qual és essencial perquè la nostra societat rutlli.
En definitiva, un apunt ordinari per a persones normals, la immensa majoria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!