Coca de recapte

Crec que no es té prou consciència de la importància de la policia, i per extensió de les institucions, en un estat de dret.

A Espanya, comença a planar la certesa que hi ha alguna o algunes branques policials que han deixat de ser servidors de la llei, del dret, de l’interès públic per transformar-se en servidors d’alguna cosa particular.

No pot ser que la premsa arribi abans que la policia quan es fan detencions o escorcolls, o que arribin just a temps, cal creure que avisada, per fer les fotos a detinguts emmanillats que encara no són més que presumptes culpables perquè no han estat jutjats.

No pot ser que es creï la sensació de culpabilitat, que és el que es busca, sense que les instàncies judicials es pronunciïn, perquè estem creant un estat d’opinió de conseqüències imprevisibles.

No pot ser que es publiquin informacions no contrastades en els mitjans, trufades per informes presumptament policials i presumptament certs, que es demostren que eren pures invencions qui sap si propiciades des d’instàncies polítiques, i que res no passi.

No estic dient que els fets delictius o presumptament delictius no s’hagin de perseguir o no s’hagin d’escarnir els qui han abusat indegudament i greu dels seus privilegis, càrrecs polítics o governamentals un cop hagin passat pels tribunals de justícia, jutjats i declarats culpables.

Això no obstant, aquell que és declara culpable, sense coacció, d’haver comès un delicte, aquell agafat en la comissió d’un crim o en altres supòsits en què l’evidència, acompanyada de fets incontestables, és apreciada sense dubtes per la ciutadania ha d’assumir-ne les conseqüències, abans inclús que cap tribunal no es pronunciï, sense perdre la presumpció d’innocència tanmateix.

Per tot plegat es necessita poder destriar el gra de la palla i tenir serveis policials altament eficaços, al servei de la justícia, professionals, gens partidaris, que vagin amb la llei pel davant, que coneguin bé el paper crucial que juguen en una societat avançada, que siguin fiables i respectuosos amb la dignitat de tota persona i que no es prestin de cap manera al joc brut o a ser instrument d’interessos indeguts.

En un estat de dret la ciutadania–i el propi estat–necessita confiar de les seves institucions, entre les quals, la policia, i el partit popular al govern està fent un mal favor a les institucions democràtiques perquè fa tota la impressió que les usa al seu lliure albir en favor dels seus interessos, embolcallant-los amb un suposat interès nacional o estatal. Des d’alguns àmbits suposadament policials, al Tribunal Constitucional.

El partit popular juga amb foc i la patacada pot ser considerable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!