El fet que 942 ajuntaments de Catalunya hagin volgut col•laborar amb la Generalitat de Catalunya en el procés participatiu i que més de 30.000 ciutadans en siguin voluntaris evidencia l’impuls del 9N. Hi ha més indicis.
Un de substancial és que els que no acabaven de veure el nou 9N o el menystenien ara o en són partidaris més o menys fervents, de la qual cosa me n’alegro i molt, o comencen a veure que no el poden negligir desqualificant-lo grollerament, de la qual cosa no sé si alegrar-me’n.
L’impuls es fa, així doncs, evident als ulls dels ciutadans i dels qui observen de lluny i de prop el procés català. Ara es tracta de no perdre la unitat i de reforçar-la, fins i tot, reclamant a Rajoy que no jugui a impedir el que és un exercici de participació ciutadana i de compromís cívic del qual un governant demòcrata de soca-rel se’n sentiria orgullós.
Les exigències han d’anar dirigides als que no volen donar la paraula al poble, mai a qui ho impulsa i facilita, tot mostrant el seu compromís i determinació. A aquests, que són més d’un i de dos, el nostre suport incondicional. Els retrets no entre nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!