Coca de recapte

De vegades, les coses són senzilles, malgrat que n’hi ha que les volen complicades. Aquells polítics que es dediquen matí, tarda i nit a buscar tres peus al gat i a fer distincions pròpies de la teologia escolàstica medieval no aprecien allò que és vist amb normalitat per aquells que administren la vida quotidiana. Val a dir que hi ha molts altres polítics que es preocupen de millorar les condicions de vida dels seus conciutadans, sense fer massa escarafalls ni entrar en disquisicions estèrils.

Les discussions entre si és consulta o procés participatiu, si s’empara en el títol tercer o cinquè de tal llei o l’article 4 i següents d’aquell altre decret queden lluny de les preocupacions del gruix dels ciutadans.

Què volen molts catalans i moltes catalanes? Dir la seva sobre el futur polític de Catalunya, en unes urnes i en un procés emparat per la legalitat i organitzat pel govern del país i ser escoltats. Ningú no va a votar dient en quina norma s’empara la seva decisió o el fet d’acostar-se a les urnes.

Què fan els alcaldes? Mirar d’aconseguir que els ciutadans puguin anar a votar als seus pobles amb normalitat i acullen de molt bon grat, lliurement i voluntària, la possibilitat que obre el govern de Catalunya per posar punts de votació en el seu municipi.

Un exemple pels qui semblen buscar més els seus interessos que els del país. Els alcaldes de Catalunya van donar ahir tota una lliçó de seny i de capacitat d’entesa. A ras de terra, entre la gent normal les coses es veuen amb normalitat. Les administracions territorials es van posar d’acord per afavorir allò que molts ciutadans volen: votar el 9N.

I com més siguem, millor. I les discussions sobre si són verdes o són madures deixem-les pels qui s’hi guanyen la vida o cerquen de guanyar-se-la.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!