Coca de recapte

El proppassat 17 de setembre, el Parlament de Catalunya va instar el president de la Generalitat a convocar, el 9 de novembre del 2014 (9-N), una consulta sobre el futur polític col•lectiu del país, d’acord amb els marcs legals (en plural), per tal que els ciutadans es pronunciessin sobre si Catalunya ha d’esdevenir un estat i, en cas afirmatiu, si aquest estat ha d’ésser independent, tal com van acordar el president i els grups parlamentaris favorables al dret a decidir el 12 de desembre del 2013.

El 27 de setembre, el president Mas va signar el decret de convocatòria. Per primer cop, un president de la Generalitat convocava el poble de Catalunya a decidir el seu futur polític i, si aquell així ho determinava, a encetar el camí cap a la constitució d’un estat propi. La transcendència jurídica i simbòlica de la convocatòria és indubtable: l’etapa autonòmica era cridada a ser tancada, per obrir el camí a la Catalunya sobirana.

L’ESTAT CONTRA LA CONSULTA
Immediatament, la maquinària de l’Estat espanyol es posà en marxa per impedir que la consulta es celebrés. De manera inusual el Consell d’Estat, el Govern i el Tribunal Constitucional es reuniren en vint-i-quatre hores i es varen suspendre parcialment la llei que donava empara al decret de convocatòria i tot aquest. A la vegada, suspenia les restants actuacions de preparació per a la convocatòria de la consulta o vinculades a aquesta.

En els dies següents, i més conforme avançava el temps, s’apreciava que la consulta formalment convocada es feia dificultosa per la suspensió cautelar i per l’acció contrària del Govern espanyol, malgrat la voluntat ferma de superar qualsevol inconvenient. Alguns exemples: no és possible publicar el cens a utilitzar, cap resolució administrativa no es pot emetre, cap funcionari no pot actuar i, si ho fa, pot rebre conseqüències no menors, fins i tot de caràcter penal.

A la vegada, algunes persones de rellevància pública propugnaven que la consulta convocada s’havia de fer sí o sí, si calia amb urnes als carrers i places dels pobles i ciutats encara que fos sense empara legal. Rebutjar el principi de legalitat sempre és més fàcil per qui no n’ha d’assumir les conseqüències.

SUPERAR ENTREBANCS
Davant uns esculls finalment insuperables es pot decidir parar màquines o buscar un altre camí. Primer cal reconèixer que ho són, d’insuperables, i acceptar-ho. Posar el cap sota l’ala i fer veure que no s’ha vist, pot ser confortable, però duu a l’atzucac, espero que no desitjat per ningú. I si cal cercar un altre camí, no es pot esperar indefinidament a fer-ho perquè el temps s’escola.

Deixar-ho córrer suposava la frustració dels anhels de moltes persones, associacions i institucions, que de manera exemplar han impulsat el dret a decidir dels catalans; comportava l’incompliment de les resolucions parlamentàries que instaven el Govern a convocar la consulta; donava ales al Govern espanyol que veia les seves tesis confirmades; impossibilitava un exercici de dignitat nacional i de democràcia participativa, sovint reclamada; els ciutadans no podien votar; la comunitat internacional, que té el 9-N en el calendari, podia donar per acabat el procés dels catalans.

LA SOLUCIÓ: VOTAR
Corresponia al Govern de Catalunya adoptar la decisió i assumir la responsabilitat de fer possible que la consulta es mantingués ben viva, subratllant a l’avançada que el mèrit serà col•lectiu i el demèrit, si n’hi hagués, de qui convoca. El 9-N hi haurà urnes i paperetes amb la pregunta acordada. La consulta es farà amb empara legal i totes les garanties possibles. L’alternativa dibuixada és l’única existent, si hom vol votar el 9-N. El president Mas ha actuat com a president de Catalunya, no només de la Generalitat, fent honor a la transcendència del moment.

Ara és l’hora dels ciutadans i de l’exercici del vot desitjat. Votar amb llibertat és un triomf de la democràcia sempre. Per seguir el camí de la sobirania i del progrés social és imprescindible que la ciutadania empleni les urnes i es pronunciï de manera clara, pacífica i cívica. Ara ens toca a nosaltres, els ciutadans, estar també a l’altura de les circumstàncies. Molta gent mai no hauria somiat viure un moment com aquest. No el podem desaprofitar. El 9-N votarem. Tots ho hem fet possible. Tots estem cridats a ser actors del nostre futur.

___

Article publicat als diaris de Lleida, a quals agraeixo la seva amabilitat i bona disposició

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!