Coca de recapte

El suflé es una preparació culinària a base de clares d’ou a punt de neu amb altres ingredients dolços o salats. L’expressió baixar el suflé s’empra ordinàriament per a indicar que la tensió baixa, que el globus es desinfla, que les aparences deixen pas a una realitat més modesta…tornem al 9N.

En aquest cas, tinc per ben cert que la tensió disminueix. Crec que comença a veure’s clar que convé votar el 9N. Tothom ha de posar-hi de la seva part. Els partidaris del dret a decidir no poden pas ara fer figa o barallar-se per si era millor una estratègia o altra. Ara no es pot fallar.

Percebo un esforç cert del Govern per a refer ponts entre els partidaris de fer el possible perquè els catalans puguin decidir el seu futur polític. Aprecio el mateix en els grups polítics, uns amb més intensitat que altres, encara que les diferències no són rellevants en absolut.

Les paraules del conseller-portaveu són ben clares:”…dono les gràcies i estic molt agraït de la gent d’Esquerra, particularment, perquè sinó no seríem on som, també per ells; de tota la gent de Convergència que ha aguantat i aguanta i fa tot el que està fent, de la gent d’Unió, ICV i de la CUP. I sobretot això que deia vostè, de la gent anònima que, a milers i centenars de milers, dóna el do de pit en cada moment que se li demana i que tornarà a passar aquest nou de novembre. Jo m’ho agafo així, i la resta escolta discussions que hi ha a les cases, que hi son però que al final ens estimem tots.
(…)
Quan ens barallem els polítics, jo passo vergonya perquè me’n sento responsable, jo me’n sento responsable. I em torturo pensant allà on ens hàgim pogut equivocar perquè crec que aquests dies és evident que no hem donat una bona imatge. I en aquest sentit, per la part que em toca, ho dic a títol estrictament personal, jo demano perdó a la gent i no ho podem tornar a fer més això.”

En un altre moment de l’entrevista que li van fer ahir a Catalunya Ràdio, Homs, va incloure també els socialistes: “…fins i tot gràcies a (…) molts socialistes que encara que el discurs oficial del partit socialista sigui el que és, entenen i comparteixen i estan d’acord en què s’ha de poder votar el 9N i faran mans i mànigues i estan fent mans i mànigues per votar el dia nou de novembre, i que a més a més creuen en aquest país.”

Allò que està fent el conjunt de la ciutadania de Catalunya no és poca cosa. Més aviat és quelcom molt complicat i d’alta dificultat. I a banda d’astúcia i determinació, cal afegir-hi grans dosis de paciència i una unitat a prova de bombes.

Cal creure que l’objectiu que els catalans s’expressin és compartit per les forces polítiques abans citades, com també ho és, si més no en gran part, que la Catalunya sobirana deixi endarrere la Catalunya autònoma.

I aquest objectiu bé mereix menjar-se un parell de gripaus cada dia, o tres. I deixar de banda algunes picabaralles poc edificants per construir junts un país millor. Per començar, convé que el dia 9 de novembre les urnes s’omplin amb vots que s’han de poder comptar amb unitats de milió.

Si no, no caldrà plantejar-se si convé o no una candidatura unitària, una llista de país o com es vulgui dir. El 9N només pot sortir bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!