Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

1 d'octubre de 2014
0 comentaris

Terreny delicat

Crisi i independència

Quina és la lògica de la llei i del decret que emparen la consulta? Actuar dins la legalitat i de manera impecable per fer efectiu el dret a decidir, d’acord amb les preguntes consecutives que les forces polítiques catalanes van pactar.

El que en resulti, de la Consulta del 9N, es pot tramitar, d’acord amb el marc normatiu que l’empara, fent ús de les competències de la Generalitat per impulsar legislació substantiva que doni compliment al que el poble de Catalunya decideixi.

Aquesta lògica i el relat corresponent no estan esgotats. La suspensió cautelar dictada de manera automàtica i sense entrar al fons de la qüestió pel Constitucional, a petició del Govern d’Espanya, de conformitat amb la legislació que regula aquella institució, entrava dins del que és previsible i estava més que descomptat, i no comporta cap decisió definitiva sobre la Consulta ni tampoc sobre la normativa que la regula.

El que correspon és seguir amb el pla traçat mentre els esdeveniments no reclamin una altra cosa. Pot ser ben bé que en cosa de dies o setmanes, poques, aquesta lògica i aquest relat hagin de ser modificats. Dependrà de la decisió del Constitucional i, per sobre de tot, de les decisions que adoptin les forces polítiques catalanes, segons evolucionin els fets i el context.

De moment, el que pertoca és demanar l’aixecament de la suspensió del decret i dels articles de la llei sobre les quals hi ha conflicte interposat pel Govern d’Espanya, així que materialment es pugui, urgentment, i preparar l’escrit d’al•legacions per defensar el que és ben defensable perquè ambdues normes s’han escrit vetllant pel compliment de la legalitat i presentar-lo davant del Constitucional.

Entenc la mar de bé que el comportament del Govern d’Espanya, amb el suport dels dos grans partits espanyols, i les declaracions que arriben del seu President i de tanta altra gent, moguin a la indignació i a tirar pel dret. Però no seria aquesta la bona opció, al meu entendre. Ara cal mantenir el rumb fixat i seguir pas a pas el que convé fer.

Cal fer les coses bé, fer-les de manera que molta gent s’hi sumi i ningú no es despengi, per assolir els objectius compartits pel gruix de la societat catalana que vol votar i decidir col•lectivament el futur del país.

Insisteixo: prudència, paciència, intel•ligència i determinació. Afegeixo: confiança amb el President, que prou que ha demostrat el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya, amb la voluntat d’aquests expressada a les urnes i amb el Dret a Decidir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!