La normalitat és un bé preuat. Ahir tarda, a Lleida, es va poder apreciar. Una persona de nacionalitat desconeguda i sense motiu aparent va ferir, en alguns casos de gravetat, cinc persones. La sensació d’inseguretat va ser immediata.
Les xarxes socials van estendre la notícia i la van amplificar i de quina manera. Fins al punt que el que passava i el que s’explicava arribat un punt va deixar de ser coincident.
En el passat, incidents d’aquesta naturalesa no afectaven amb tanta rapidesa el cos social, la qual cosa tampoc no evitava que s’expliqués el que no havia passat i s’hi posés més pa que formatge.
Avui sovintejaran els comentaris a la ciutat i arreu. Aniria bé limitar-se, si fos possible, als fets coneguts i a les fonts fiables, tenir confiança en els cossos policials que no han parat de buscar l’autor dels fets i ajudar les persones ferides i les seves famílies, tot respectant la seva intimitat.
La normalitat és un bé preuat i fràgil.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!