Coca de recapte

Feia dies que Margallo no sortia a atacar el procés català. Avui s’ha tornat a lluir amenaçant amb les previsions de l’article 155 de la Constitució Espanyola, si la Generalitat segueix endavant amb la seva pretensió de consultar els catalans.

La divisió de poders ja fa dies que s’ha difuminat a Espanya. El Govern decideix a priori que les lleis són inconstitucionals, sense ni esperar que el Tribunal Constitucional es pronunciï. Ni les formes es guarden. Ja sabem que la connexió Executiu-Constitucional és massa directa però dissimular una mica no aniria malament.

En Margallo fa trampes. Vol aplicar la Constitució per impedir, diu, un referèndum de secessió de Catalunya. Però quin referèndum? La Llei del Parlament de Catalunya regularà les Consultes no referendàries. Es tracta de saber què volen els catalans. Ni més, ni menys.

Per tant, Margallo s’equivoca volgudament per excitar les passions entre els seus partidaris. Se’l nota tens i apassionat quan parla de Catalunya. Li surt de dins, la cremor. O això em sembla.

Margallo sempre afegeix que qualsevol trencament seria dolent per a Espanya i Catalunya. Però no hem quedat que no es pot ni preguntar? O és que tenen la certesa que arribarà un dia en què els catalans es pronunciaran en una o altra urna? Crec que saben que serà així i que tothom sabrà llegir els resultats sense cap dubte.

Amenaçar amb la suspensió de l’autonomia per fer front a una consulta no referendària sense efectes jurídics, encara que sí polítics i molt rellevants, és expressió de desesperació, de manca d’intel•ligència política, de cintura.

Què volen? Que tot Catalunya sàpiga que Espanya ignora la voluntat de ser preguntat que manifesten tres de cada quatre catalans? Que la desafecció augmenti dia rere dia? Que el nombre de partidaris del doble sí no pari d’augmentar? Que la crisi política sigui irreversible? Que els dos trens augmentin la velocitat d’allunyament?

L’actitud de Margallo hauria de fer reflexionar molt seriosament els qui impulsen el procés a Catalunya per no trencar la unitat i per actuar amb intel•ligència i determinació.

En aquest partit, el primer que s’equivoqui perd i Margallo faria bé en no equivocar-se més del que ja ho ha fet, si no vol anar contra del que representa.

I si s’equivoca, per ell farà; els partidaris que Catalunya pugui decidir no es poden equivocar gens ni mica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!