Coca de recapte

Ahir tarda, el M.H. President va fer el discurs que obre el “Debat sobre l’orientació política general del Govern”. Pel seu interès, en destacaré, gairebé fidelment, els aspectes que m’han semblat més rellevants. No cal fer-ne cap interpretació. S’entén tot.

A. Sobre la situació de Catalunya:

“Si hagués de resumir en uns quants conceptes i missatges l’estat de situació del nostre país, destacaria el següent :

1. Catalunya ha passat de la recessió econòmica a la recuperació i al creixement, i de la destrucció d’ocupació a la creació de llocs de treball, per primer cop des de l’inici de la crisi, ara fa set anys.
(…)
2. La internacionalització de l’economia catalana continua avançant…
(…)
3. L’ofensiva a favor de millorar l’èxit escolar segueix oferint resultats positius…
(…)
4. La satisfacció de la població catalana amb els serveis sanitaris segueix essent molt elevada, un 9 sobre 10.
(…)
5. Les universitats i la recerca catalanes continuen millorant posicions a nivell internacional.
(…)
6. La percepció de seguretat es troba en el moment més alt des de l’any 2003, amb una puntuació per part de la població de 6,6 sobre 10 l’any passat.
(…)
7. S’ha intensificat la lluita contra la pobresa i l’atenció a col•lectius especialment vulnerables, amb gairebé cent milions d’euros més.
(…)
8. El coneixement i l’ús del català mantenen la seva trajectòria ascendent en la societat catalana.
(…)
9. Catalunya accentua la millora de les seves condicions mediambientals i de la seva sostenibilitat.
(…)
10. En un any, en un sol any, la Generalitat s’ha convertit en l’Administració més transparent de tot l’Estat espanyol, segons l’anàlisi de Transparència Internacional.
(…)
Ara bé, començar a millorar, o continuar millorant, no vol dir necessàriament estar bé. De fet, des del punt de vista de la situació econòmica, de l’atur, de la pobresa, de les necessitats de les persones més febles o vulnerables, no podem dir que estem bé. Però sí que podem dir que en aspectes clau anem a millor…”

B Elements que condicionen la situació a Catalunya:
1. “L’economia europea no acaba d’arrencar, i Catalunya en depèn molt…
(…)
Les estratègies de creixement econòmic no semblen donar el resultat desitjat, a nivell europeu.
(…)
Per altra banda, les polítiques d’austeritat, control dels dèficits públics i de l’endeutament no només no es relaxen sinó que s’intensifiquen…”
(…)
2. “El segon gran element que ens condiciona és, ho dic amb totes les paraules, l’operació sistemàtica i continuada de desmuntatge i destrucció de l’autogovern per part del Govern central.
(…)
L’esperit de la transició i el Pacte constitucional, en aquest punt, s’han evaporat. L’Estat està executant una operació de recentralització a gran escala…”
(…)
3. “El tercer element que ens envolta, i que ens perjudica enormement, és la precarietat de les finances de la Generalitat. En els darrers quatre anys, i en funció de la molt greu situació heretada a finals del 2010, l’actual govern ha fet tot i més per fer sostenibles les finances públiques catalanes. Hem arribat, però, al final del camí. No hi ha més marge per seguir reduint la despesa, si no es vol posar en risc la qualitat dels serveis públics i el nostre estat del benestar. I nosaltres, aquest Govern, no els volem posar en risc.”

C Nous projectes:
“En la tercera i penúltima part de la meva intervenció, descriuré alguns projectes en marxa o previstos que poden ajudar al progrés econòmic sobre bases més sòlides, al benestar social sobre bases més justes, a la qualitat democràtica sobre bases més sanes i a la preparació de futur de l’autogovern i de la funció pública sobre bases més fermes.”

D La Consulta
“Senyores diputades i senyors diputats: després de trenta-cinc anys –que no són pocs– de pacte constitucional, que Catalunya també va fer i va promoure –ho recordo avui–, ens trobem en una via en què anem perdent instruments i recursos, és a dir, en una via morta, que no porta enlloc. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, l’any 2010, va expulsar la majoria de la societat catalana del pacte i del consens constitucionals. De iure, encara hi som, de facto, molts, ja no.
(…)
Es parla de xoc de trens. Perquè n’hi hagi, caldria anar per la mateixa via, via única, i en direcció contrària, en sentit oposat, però Catalunya i l’Estat ja van per vies diferents, i en direccions diferents. En el fons, no hi ha xoc de trens, hi ha allunyament dels trens, que és molt diferent.

D’aquí pocs dies el Parlament de Catalunya aprovarà la Llei de Consultes, sembla que per una molt àmplia majoria. Una vegada sigui publicada convocaré la consulta pel 9 de novembre d’enguany, en base a la Llei que el Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat ajustada a l’Estatut i a la Constitució. El Govern de la Generalitat organitzarà la consulta del 9 de novembre d’acord amb la Llei de consultes i el Decret de convocatòria.

Com que a ningú se li escapa la gran complexitat i transcendència de les decisions a prendre, reitero en seu parlamentària el meu compromís de consensuar aquestes decisions amb les formacions polítiques a favor de la consulta. Aquest compromís posa l’accent en la necessitat del consens i la força de la unitat. Tots els que defensem la consulta en som igualment i directament responsables d’aquest consens i d’aquesta unitat, i tots sabem que el consens –i la història ho demostra, sobretot el polític– és com una figura de porcellana fina que cal saber cuidar amb delicadesa i maneres suaus.
(…)
Confio que el 9 de novembre es podrà votar amb plenes garanties democràtiques i que, per tant, el resultat podrà ser llegit amb nitidesa i democràticament acceptat per tothom. A finals d’aquest any –els ho recordo– arribarem a la meitat de l’actual legislatura, que va començar a finals del 2012, i, si es pot, m’agradaria acabar-la quan toca, és a dir, a finals de l’any 2016 –dic, si es pot. I a mi m’agradaria que es pogués, i com que m’agradaria que es pogués ho vull compartir amb vostès en un debat solemne de política general perquè s’entengui quina és la intenció real de l’actual Govern i del president.

D Resum final
“He intentat traslladar quatre missatges principals: Catalunya se’n comença a sortir –el primer–, malgrat les dificultats que moltes persones encara pateixen; segon, les finances públiques catalanes estan greument amenaçades i s’esgoten els marges de maniobra per prendre decisions i, malgrat tot, el Govern treballa en tots els fronts per aixecar el país i té molts projectes en marxa o en cartera; tercer, la determinació amb el dret a decidir i la consulta és molt ferma, el full de ruta està traçat per fer-la, i per fer-la bé, i quart, la determinació del Govern per instaurar a Catalunya un sistema de bones pràctiques general, lluitar contra les irregularitats vinguin d’on vinguin, les faci qui les faci, i contra la corrupció vingui d’on vingui, la promogui qui la promogui, és també una determinació clara i evident.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!