Coca de recapte

Em preocupa que molta gent s’atipi de tanta i tanta declaració sobre què cal fer si l’estat impugna al Tribunal Constitucional la Llei de Consultes no Referendàries del parlament català i, en general, sobre el procés.

Prou sé que la política declarativa és una part substancial de la política i que els moviments previs serveixen per mirar de mantenir posicions o dur l’aigua al molí que un vol. Però no és pas bo en aquest moment fer tant de soroll.

Sobre la taula ja hi ha els elements essencials de la partida que s’ha de jugar. Se sap quan s’aprovarà la llei, el seu text, i quan es publicarà al DOGC i quan ho farà el decret de convocatòria.

Se sap què farà l’Estat, gairebé quan i què dirà, se sap quins passos farà la Generalitat en defensa de la llei i de la seva legalitat pulcríssima. Es coneixen els terminis o es poden suposar i les alternatives no són tantes com per a no poder considerar-les totes.

Malgrat les incògnites i la necessitat de no anticipar el futur, es coneixen els elements essencials del que s’ha de saber per prendre decisions. Doncs ara que es prenguin, en el moment i forma oportunes, de la manera que ha anunciat el President de la Generalitat i sota el seu lideratge. Naturalment, quan aquest faci la convocatòria als que s’han de seure a la taula.

I mentrestant, seria bo no despistar propis i estranys. I guardar silenci, que tampoc no costa tant, caram! I si no es pot, ser prudent. A més, com menys se’n parli més fàcil serà prendre les decisions adients, perquè som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!