Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
La V ha provocat reaccions molt diverses a Espanya. Els portaveus del PP i PSOE han mantingut el discurs sense cap canvi.
La Constitució i les lleis com a principi i fi de totes les coses, el PP. I l’Espanya Federal de contingut difós, per no dir nul directament, el PSOE.
També podria ser que els redactors de l’argumentari oficial de cada partit estiguessin en estat de xoc mirant d’assimilar la magnitud de la manifestació i no haguessin emès els nous fulls de ruta.
Conforme passava el dia, alguna cosa es va anar movent. Un tal Monago quedava retratat un cop més. Que vagin fent i dient, els monagos.
La Vicepresidenta mantenia el discurs oficial amb el matís: el govern espanyol “no puede” canviar la posició. Si no pot és que segurament convindria, però està atrapat en el discurs oficial que no sap canviar. Hom no es pot empassar tot el que ha dit des de la foscor dels temps en una tarda. I, segurament, tampoc mai.
El de Guindos, on és Garcia Margallo?, diu que cal parlar-ne. Es veu que tem que s’haurà de menjar el deute espanyol amb patates i que el creixement de l’economia espanyola es queda en res si Catalunya s’acomiada amablement. En qualsevol cas, les turbulències de l’economia europea comencen a afectar Espanya. De Guindos no albira un futur de bon color.
I nosaltres a la nostra. Sense estridències. Sense monagos, sense il•luminats, sense frívols, sense discursos abrandats per consum dels fidels. Amb els peus a terra essent ben conscients de la transcendència dels procés, de la seva dificultat i complexitat i de les forces poderoses que caldrà vèncer.
I amb confiança amb el President Mas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!