Coca de recapte

L’apunt d’ahir va ser llegit amb clau pessimista, segons alguns comentaris que he rebut. Se’m diu que no tinc prou confiança amb els partits i, fins i tot, amb el país. Voldria sortir al pas d’aquesta interpretació i refermar el convenciment que hi ha motius per a l’esperança.

Assenyalar els riscos no implica creure que aquests es materialitzaran. Ans al contrari, si faig referència a les preocupacions és justament per aconseguir que s’esvaneixin quan abans millor i evitar pràctiques que poden fer descarrilar un procés que fins ara es duu amb pulcritud.

Precisament, el fet que fins ara es facin les coses bé és un motiu cert per a l’esperança. Però s’han de seguir fent bé tot fugint de la simplificació que no s’adiu amb complexitat del procés.

Tinc el convenciment que l’entesa entre les forces que donen suport al procés és factible. Les setmanes anteriors a l’acord de la data i pregunta semblava que era impossible arribar al pacte entre forces polítiques força diferents i fins i tot distants entre elles. El soroll va arribar a ser important. I tanmateix s’aconseguí l’entesa.

Cal creure que tothom va deixar de banda els seus interessos, o que van saber-los acomodar a les circumstàncies, per fer possible el pacte. Si això es va fer en el passat recent, per què no es pot fer ara?

Perquè el pacte, l’entesa, serà un moment o altre imprescindible. El camí és llarg i costerut. El que paga la pena no s’obté mai sense dificultat i esforç. I al llarg d’aquest camí, en els passos més difícils, caldrà anar ben encordats.

Un altre motiu per a l’esperança és que hi ha país. Molta i molta gent, associacions, institucions de tota mena i administracions estan entestats en fer possible el procés transicional i assolir el que moltes generacions anteriors no van arribar ni a albirar com a factible.

No crec que hi hagi cap força social o política (que veritablement vulgui la plena normalitat d’un país que vol ser normal) que per aconseguir objectius de partit, parcials per definició, deixi de perseguir l’objectiu de país. O que supediti aquest a aquells.

Per acabar, i bo i sabent que no s’esgoten en aquest apunt els motius per a l’esperança, la determinació, el lideratge i el compromís del President Mas són raons per fonamentar el convenciment que tot és possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!