Coca de recapte

Som on érem. Els catalans volem votar i el govern espanyol no vol de cap manera que ho fem. Malgrat tot, està bé que els ponts de diàleg hagin quedat oberts.

Perquè entre l’Estat i Catalunya, entre els seus governs, sempre hi haurà necessitat de diàleg i motius que hi obliguin. Fins i tot, en el supòsit d’esdevenir dos estats independents l’un de l’altre.

La trobada no podia donar cap altre resultat. L’encastellament de l’Estat és la seva línia de defensa. Espanya, única i indivisible. Una sola nació. Una única sobirania, la del poble espanyol. I ja està.

No hi fa res que Catalunya, els seus ciutadans, es reconeguin com a nació i vulguin autogovernar-se. No hi fa res que el gruix dels catalans no se sentin només que catalans. No hi fa res la gran desconfiança que nia en el sentiment de molts catalans envers un Estat que no és percebut com a propi i que no actua sovintejadament com a tal.

No hi fa res que el Parlament de Catalunya hagi proclamat la voluntat de celebrar una consulta. No hi fa res que els ciutadans hagin votat per partits compromesos amb convocar-los a les urnes per decidir el seu futur col•lectiu.

Cap sortida no ofereix l’Estat. Cap alternativa. Cap propòsit d’esmena. Cap acceptació de la realitat. I només allò que s’accepta pot ésser transformat. L’Estat no es veu en cor de convèncer els catalans de la bondat d’estar junts.

L’Estat té les mans buides. L’Estat no té cap projecte per a Espanya. L’Estat no té cap projecte per a Catalunya. Només la por i el barró. Barró i pa sec.

Per tant, el més normal és voler ser un país normal. Amb projecte. Sense barró i amb esperances de tenir pa tou a la taula cada dia. I més pa qui més en necessiti.

__

Els periodistes espanyols encara xalen ara. Una roda de premsa com cal. Amb preguntes sense límit a un cap de govern. En directe, sense plasma. De tot i força. Respostes convençudes. Una hora i mitja.
__

Un gran President. Un home d’Estat. Seriós i de discurs ben construït.
__

El president d’un partit, CDC, i d’una coalició, CiU, que segueix el full de ruta traçat, d’acord amb el programa electoral. Escoltant el President, cap dubte no hi pot haver del compromís del partit amb el procés català, amb la transició nacional. Un President i un partit compromesos amb el país, compromesos amb la democràcia.
__

Finalment, les urnes. La solució, la democràcia. Les urnes un dia o altre hi seran. I de ben segur que el millor seria, per a l’Estat i per a Catalunya, celebrar la consulta el 9N. I així tothom sabria fefaentment què vol el poble de Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!