Quan la desconfiança s’aferra a una relació la malmet qui sap si definitivament. Més encara si l’esdevenir afegeix dia rere dia motius per a la desconfiança. La publicació de les balances fiscals de les Comunitats Autònomes n’és un exemple.
La desconfiança fa que la seva publicació ja s’esperés amb prevenció. I els resultats han augmentat la desconfiança. I la desafecció.
Primer motiu de desconfiança: el canvi de metodologia, no prou explicat. La impressió generalitzada és que el canvi es fa per amortir diferències entre Comunitats Autònomes.
També, i consegüentment, per donar munició als que consideren que Catalunya no està tan perjudicada pel sistema de finançament com els catalanistes diuen i els ciutadans aprecien cada dia.
Segon motiu de desconfiança: no lliurar les dades a un equip d’especialistes de prestigi internacionals perquè facin els càlculs. S’encarrega la feina a algú triat pel Govern espanyol i passen dies i dies abans que no es difonen, un cop la feina estava feta. La cuina mai no havia estat tan llarga.
Malgrat el maquillatge, el dèficit fiscal apareix i es justifica matusserament. Em fa una gràcia especial el motiu al·legat per no permetre el concert econòmic a Catalunya: és massa gran i aporta massa.
Cap raó de dret o d’equitat o de claredat o de coresponsabilitat en l’administració de recursos públics. Cap. Només que la mamella és massa gran com per perdre-la.
Per això s’ha de dibuixar ben petita.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!