Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
La vida al tren: dos a sis
Era al tren. Cap a les vuit del matí. Arribàvem a Barcelona. Una parella mig es despertà, car mig dormia.
”Guaita! Si passem per Sant Vicenç. Mira la farmàcia. I ca nostra”.
“Ara a tornar a pensar en fer dinars. Que se n’està de bé quan t’ho fan tot”.
“Sí, però ja tinc ganes de ser a casa”, rebla el marit.
“Demà baixaré a la farmàcia a per medicines”.
“Prou que les necessitaré amb el que m’he atipat”, altre cop el marit a remolc.
“Ja ho saps, cada dia bledes”.
“Bledes?”.
“A la parròquia em diran que per què no me’n vaig per sempre”
“Síííí?”
“Clar! No veus que el Barça va guanyar per dos a sis i jo no hi era! Com ets…
Iii?
“Tampoc no hi érem quan va fer el zero a cinc!”
“Vols dir?”
“Me’n recordo perfectament, estava embarassada de la Rosa i li vàrem a anar a explicar a ta mare. I ara n’està ella”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El 0-5 va ser l’any 74, fa 35 anys! I 35 anys després la mare d’aquest paio està embaraçada? Quins tombs dona la vida!