Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Virus, alimentació i salut.
La grip nova ha fet girar la vista cap a l’alimentació dels homes. Les grans instal·lacions productores d’aliments, quan estan en mala situació i no respecten les normes sanitàries (a Catalunya són modèliques, cap risc per tant), poden ser focus de malalties que poden esdevenir pandèmies. Quines conseqüències se’n desprenen?
Una conseqüència possible és, en part, tornar a reclamar l’agricultura i la ramaderia tradicional, ecològica, fins arribar, en el límit, al punt de propugnar que cadascú es planti i culli les seves pròpies tomates al seu jardí. No creguin pas que són propostes d’eixelebrats.
No és aquesta una solució massa viable en un món de població creixent i terra i aigua disponibles decreixents. Ni tampoc és fàcil que tothom tingui la possibilitat i els coneixements per a fer-ho.
La producció d’aliments massiva i sanitàriament controlada per les administracions públiques és imprescindible, com ho és enfortir els controls i establir polítiques que vigilin molt de prop les condicions sanitàries de les granges, i el benestar i la salut dels animals, com la Unió Europea impulsa. No debades les grips de les aus i del porc han sorgit, pel que sembla, d’entorns poc controlats en països no plenament desenvolupats.
Els poders públics hauran d’eixamplar els controls sobre el que es posa cada dia a taula, la qual cosa podrà suposar més despesa pública en instruments i mecanismes de control.
Per tot plegat, no hi ha dubte que els aliments seran més cars perquè caldrà incorporar els costos que es deriven de garantir la salut. Però aquests poden arribar a ser menors que els produïts en els sistemes sanitaris mundials per aturar epidèmies cada pocs anys i els relatius a les pèrdues per disminució de l’activitat econòmica en els països afectats. Mèxic, com a exemple, pot patir una davallada significatiu del seu PIB.
I també cal començar a veure la producció d’aliments de tots tipus com quelcom estratègic per a l’economia catalana. No és temps de perdre oportunitats. En aquests sentit, les terres de Lleida tenen una gran riquesa que no es pot deixar de banda: la terra, l’aigua i l’expertesa de la seva gent.
Llàstima que el tripartit no estigui, tampoc aquí, al cas. Recorden el Segarra-Garrigues?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És increible la utilització interessada que estan fent els governs de tot el món d’aquesta grip. Cada any moren milers de persones per la grip comuna (amb les seves diferents variant). Ara a Catalunya tenim 14!!! casos de la grip nova, i tots l’estan passant a casa seva tranquilament. Al món potser ja hi ha 300!!!!! casos. Per favor, a Ciutat de Mèxic hi viuen més de 20 milions de persones. Fan declaracions fins i tot els caps d’Estat. Mentrestant al món moren milions de persones de malària, i els governs del món no es posen d’acord per produir massivament i distribuir la vacuna, que ja existeix. Realment vergonyós! Tot plegat una bona distraccíó per una crisi económica que ningú sap com resoldre.