Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

22 d'abril de 2009
Sense categoria
3 comentaris

Panorama Polític (VI). Què s?hi pot fer? (2)

La pregunta segueix essent: què s’hi pot fer? En aquest post no trobaran la resposta, perquè no hi és. No hi ha cap resposta tancada i elaborada. Hi ha línies de resposta, cartes que poden ser jugades. Més que mai hi ha una resposta en procés, que pot tenir moltes bifurcacions, però cap drecera. La primera línia és tornar a la bona política.

Tornar al que és essencial. Això vol dir, fer bones anàlisis de la realitat (identificar els problemes a resoldre i les oportunitats a aprofitar), dedicar gent competent a gestionar, pensar en el bé comú i l’interès general i promoure’ls.

Polítiques fonamentades en la confiança en les persones i en la seva responsabilitat, i amb capacitat de donar confiança.

Per fer una bona política fan falta bons polítics, amb lideratge moral, que creguin i visquin allò que prediquen. Que donin exemple des de l’austeritat.

Que diguin i expliquin que no tot es pot fer, i menys al mateix temps. Que expliquin les prioritats i les raons que les informen. Que recordin que no hi ha drets sense deures.

Que parlin amb claredat. Que diguin la veritat. Que tinguin la humilitat suficient per reconèixer errors. Que escoltin.

Que tinguin coratge. Que s’arrisquin a perdre les eleccions, que no siguin conservadors de la cadira que ocupen.

Que no comprin vots. Que s’allunyin de la demagògia i del populisme. Que sàpiguen estar a les verdes i a les madures.

Que gastin els diners de tots amb més cura que els propis.

Polítics que respectin les persones. Els pobles no estan formats per votants a qui acontentar, sinó per ciutadans amb drets i deures. Ja no som menors d’edat a qui tenir enganyats. Les persones volem saber la veritat, hi tenim dret. Els pobles, com les persones, han de ser tractats amb respecte. On hi ha engany, o mitges veritats, no n’hi ha, de respecte.

Per tant, comença ser urgent tenir un bon govern en la Generalitat de Catalunya, la primera institució política del país, que des del primer dia gestioni bé els afers públics perquè torni la confiança de les persones en les pròpies institucions d’autogovern.

Només serà possible que hom torni a creure en les possibilitats del país, en la conveniència de tenir institucions pròpies amb capacitat d’exercir altíssimes responsabilitats si els ciutadans perceben que la cosa pública torna a estar ben gestionada.

L’exercici de més autogovern només es pot fonamentar en el bon exercici del que ja hom disposa. Altrament, es va curt de legitimitat.

  1. Escrit fantàstic, hi estic tan d’acord!  però trobar polítics -reflex de tota la societat- com cal, tal com està tot plegat, costa, eh? Potser seria qüestió de convéncer els bons per tal que hi dediquessin un temps de la seva vida… com deuen haver fet amb vós…

  2. El bloc va millorant. Cada escrit millora en redacció i  contingut, però aquest el trobo perfecte. Molts i molts polítics l’haurien de llegir.

    En quan a la contingut d’aquest, els polítics han de ser competents, com dius han d’exercicir responsabilitats de tot un poble, i per això han de tenir estudis, saber escoltar, saber la feina de la seva responsabilitat i sobretot decidir sigui a bé sigui a mal, però sempre pensant en la col·lectivitat que representen.

    Ara que està tant de moda la Qualitat, l’Excel·lencia, la ISO o potser anem a l’EFQM, et proposo fer un perfil del treball d’un bon polític amb les seves puntuacions, és a dir trets necessaris en tot polític, amb el seu grau de puntuació, i que els hi passessis voluntàriament als teus companys, estic segur que reflexionarien i millorarien en el seu treball pels altris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!