Coca de recapte

El bloc de Ramon Farré Roure

20 d'abril de 2009
Sense categoria
0 comentaris

Panorama Polític (V). Què s?hi pot fer? (1)

En els posts anteriors (“Panorama Polític” I-IV) s’ha dibuixat l’estat de la qüestió. La pregunta que pertoca respondre ara és: què s’hi pot fer? Els pessimistes diran no res. S’encongiran d’espatlles i diran quelcom semblant a “les coses són així”. Pot seguir un discurs més o menys ben elaborat sobre l’acomodació a les circumstàncies.

Fins i tot, es pot fer referència a la manca d’ambició, o la tendència a l’acomodació, d’una part, si volen petita, o no tant, de la societat catalana, o apuntar a l’absència de valors sòlids, que ja se sap que vivim en temps dels valors líquids (Z. Bauman).

També pot enfortir el discurs les referències al risc de la ideologia nacionalista de caràcter excloent. Hegel pot ser citat sense cap empatx.

Es pot acabar de fonamentar la posició argumentant que és temps d’estats grans i potents en un món globalitzat, en el qual els petits no tenen res a fer.

O fer èmfasi en els costos, ara que Ros Hombravella sembla tenir clar que Catalunya se’n sortiria com a nació independent.

Les forces que ajuden a mantenir l’status quo són poderoses. La por a qualsevol canvi és respectable. És una dada que no es pot negligir. Com tampoc es pot fer amb els interessos creats.

La inacció del Govern català situat en el qui dia passa any empeny no facilita les coses. De fet, és part del problema i no n’és de la solució.

La voracitat en la despesa pública que ha acreditat en aquests anys frena a més d’un. Si una Generalitat amb més competències arribés a gastar com ho fa la tripartida, que Déu ens agafi confessats! 

Un mal govern amb discrepàncies entre els seus membres i la falta de solidesa de massa persones en el govern, llevat d’escadusseres excepcions, paralitza tot moviment.

I no és que els veïns espanyols tinguin una millor alineació, tenen la pàtina de la llunyania i la de l’administració secular. I tenen la bossa.

Els pessimistes, en definitiva, no ens trauran de l’atzucac. S’amollaran a les circumstàncies. I feina feta. Tinguin confiança, queden els optimistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!