Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
Panorama polític(I)
Quan hom es fa gran té una certa tendència a sospitar que el que passa s’ajusta a un pla ben determinat. Després resulta que l’atzar compta i molt, i no sempre darrera les coses hi ha un disseny ben trenat. En matèria de desenvolupament de l’anomenat Estat de les Autonomies a Espanya, el pla sembla existir.
En la legislatura anterior, l’home amb talante i sort, més que talent i treball, i el seu partit s’apuntaren, amb gens convenciment i molta tàctica, a l’Espanya plural, que no plurinacional.
El PSOE havia accedit al govern per sorpresa. No esperava guanyar les eleccions i es podia permetre algunes vel·leïtats, amb una economia que anava com un tret. Guanyaren perquè el PP no va saber gestionar pitjor l’atemptat d’Atocha, després d’una legislatura prepotent, amb casori a l’Escorial inclòs, que l’havia deixat molt afeblit i descentrat.
El PSOE confiava que aïllant el PP i valorant els sentiments nacionals dels qui vivien a les nacionalitats històriques tindrien un llarg futur i podrien ocupar el poder una bona temporada.
La idea força no era altra que vertebrar Espanya amb les seves diferents nacionalitats i regions a l’entorn d’un projecte d’Estat que reconegués la diversitat, entesa com a riquesa compartida i projecte comú, acostant les nacions perifèriques, especialment Euskadi i Catalunya al projecte espanyol.
La presència del PSOE en els governs de Galícia i Catalunya afavoria tal pretensió. I més quan hi eren de la mà de partits nacionalistes. La renovació dels estatuts d’autonomia a imatge i semblança del català n’era l’instrument privilegiat.
La idea aznariana, molt habitual a Madrid, de tancar l’estat de les autonomies es transmuta en la integració plena de les Comunitats Autònomes en l’Espanya plural. És el cafè per a tothom de la UCD, i una altra forma, més civilitzada i presentable, de fer el mateix.
(Amb aquest post s’inicia una sèrie de cinc posts seguits que tenen com a objectiu oferir una radiografia de la situació política des d’una perspectiva catalana i catalanista. Apareixeran seguits, interrompent-se la sèrie el dissabte i el diumenge. Aquests dies, si cap post hi ha no estarà relacionat amb l’anàlisi política, llevat que alguna circumstància excepcional obligui a modificar el plantejament)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!