Els xocarà aquest interrogant tant rotund. Amb ànim de contribuir a sortir de la crisi, que afecta notablement aquells sectors com l’automoció, que depenen molt de la disponibilitat de crèdit, els estats, degudament estimulats per les grans companyies, semblen voler ajudar la indústria perquè impulsi la investigació, desenvolupament i producció de vehicles elèctrics.
D’un temps cap aquí, els ciutadans dels països desenvolupats hem augmentat la nostra consciència ecològica. Ajudant al desenvolupament del cotxe elèctric, s’afavoriria la salut del planeta i la supervivència d’una indústria que ocupa directament molts llocs de treball, més encara si se li suma el conjunt d’indústries auxiliars.
No tinc cap posicionament contrari al fet que s’ajudi la indústria en un moment especialment difícil. Si s’ensorra la indústria de l’automoció a Catalunya, se’n va en orris una bona part del nostre teixit industrial, amb el consegüent empobriment del país. Tampoc sóc contrari a afavorir el cotxe elèctric, per principi. Al que sóc manifestament contrari és que se’ns vulgui fer passar bou per bèstia grossa. Tradueixo: a que se’ns expliqui que això es fa per guanyar en sostenibilitat o que construint cotxes elèctrics hom serà més ecològic.
No necessàriament. Dependrà de l’ús que se’n faci i de la manera com es produeixi l’electricitat que acabarà fent córrer el cotxe. El cotxe elèctric no genera per ell mateix l’electricitat que consumeix. El cotxe és impulsat per l’energia emmagatzemada en les seves bateries, que prové de la xarxa general. Com s’ha produït l’energia de la xarxa que alimenta el cotxe és l’essencial. Si a l’altra punta del fil elèctric hi ha una central que crema carbó a tot drap per produir electricitat, tot generant tones i tones de CO2 i altre productes de rebuig, no haurem fet res de bo.
El cotxe elèctric només serà millor que el que consumeix derivats del petroli si la forma de producció de l’energia que n’alimenti les bateries és més “ecològica” que el petroli i si la totalitat del sistema produís i consumís energia amb més eficiència que el motor de combustió interna, que ho és ben poc.
Així mateix, si amb el pretext de disposar de cotxes elèctrics es fan més i més recorreguts per dins de les ciutats, pot acabar passant que augmenti el consum energètic agreujant el problema que vol ésser resolt, segons com l’energia s’hagi produït.
És ben cert que les ciutats tindrien menys pol·lució amb cotxes elèctrics, perquè no produeixen CO2. Tanmateix, si no es canvia la manera de produir l’energia primera, la que alimenta les bateries, podríem estar traslladant pol·lució de l’entorn urbà a l’entorn on l’electricitat es generés, amb riscos de perjudicar entorns o comunitats més dèbils. Tampoc no s’haurien de menysvalorar els efectes pol·lucionants de les bateries un cop esgotades.
Per tant, com a conclusió només una aproximació holística al problema de l’automoció permetria dir sí al cotxe elèctric. L’objectiu són ciutats i economies sostenibles, sistemes de producció i de transport d’energies eficients i mediambientalment amables i segures. L’objectiu no és, només, tenir cotxes elèctrics. Benvinguda sigui la investigació en transport sostenible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A més la polució de les grans ciutats i concentracions humanes es reduirà i sempre pot n’hi haure avenços tecnologics on els cotxes hibrids aprofiten les sinergies de dues fonts energetiques.
On els combustibles d’oli vegetal com el de girasol o colça molt més netes i amb menys emissions de CO2 aniràn guanyant terreny, a mesura que s’esgoten les de l’energia fòssil molt més contaminant.