El senyor Marcelino Iglesias, digníssim President, ha donat instruccions als serveis jurídics de l’Aragó perquè, per via penal, instin el retorn de les obres d’art del Museu de Lleida.
No li retrauré pas que busqui aconseguir el que pot creure que és de justícia. Li ho respecto. No puc està en més desacord, però, amb la via emprada. La via penal acaba en la condemna, o no, dels qui poden ser imputats en la causa. No tinc paraules per rebutjar que algú pugui ser considerat culpable d’un delicte o d’una falta per defensar la col·lecció del Museu de Lleida.
Hi ha altres vies i estan obertes. Els Amics del Museu han emprat la via civil per defensar el que creuen que és de justícia i quedi resolta per sempre la propietat dels béns en litigi. El jutge ha admès a tràmit la seva demanda. La justícia acabarà decidint, però ningú no haurà de ser considerat culpable o innocent en el plet.
I per sobre de tot, hi ha la via de l’entesa. Encara és oberta.
(No creuen vostès que la fal·lera dels governs per treure notícies per despistar el poble comença a ser escandalosa? Una relació mínima: Marcelino Iglesias amb el diocesà, Maragall amb el calendari escolar, el remake de l’Escopeta Nacional, a Can Zapatero-Rajoy. Preferia el futbol, que volen que els hi digui!)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!