Coca de recapte

I per molts motius. No és el menor, el patiment que du a moltes cases que veuen com el final de mes costa d’arribar, i molt. No puc estar-me, però, de maleir la crisi pel que ha fet desaparèixer dels mitjans.

Ha fet desaparèixer dels mitjans debats essencials per a un món millor. Alguns exemples: el canvi climàtic, les crisis humanitàries paoroses que el món pateix, la crisi energètica, les desigualtats entre països i persones, l’explotació de l’home per l’home a tants llocs del món, l’estat de la natura, cada cop més degradada.  

Direu, i amb raó, que quan a les cases es passen dificultats no es pot estar per altres coses, per importants que siguin. Que el primer és sobreviure. I és cert. Des d’aquest punt de vista, els debats essencials abans esmentats són coses pròpies de societats benestants, en les que està garantida la vida de les persones, no pas de totes, perquè encara no hi ha societat on un bon gruix de persones, amb crisi o sense en les primeres pàgines dels diaris, pateixin molt per tenir un pa a la post, per educar les criatures o per creure que la vida no és una creu insuportable de dur.  

També és cert, però, que tard o d’hora, o més d’hora que tard, les grans qüestions hauran d’afrontar-se, ens hi posem com ens hi posem, perquè n’acabarà dependent la vida i el benestar de les persones, singularment d’aquelles pertanyents a països i a col·lectius més desfavorits.  

Pot ben bé succeir, que malgrat que no estiguin en el primer pla, hi hagi qui estigui treballant per resoldre les qüestions assenyalades. Segur que n’hi ha. No en dubto pas. Sé que arreu del món, ara mateix, hi ha qui ajuda a una persona desvalguda, o que malda per evitar la desforestació d’un determinat bosc tropical, o que en un laboratori al mig del mar està estudiant la desaparició d’una espècie o l’acidificació dels oceans. No puc menys que reconèixer i agrair el que fan, perquè ens fan millors a tots.   

Però també sé que sense un compromís mundial i un exercici de responsabilitat col·lectiva, la comesa és de tal magnitud que no ens en sortirem i que deixarem als qui venen darrera un món prou més degradat que ara amb riscos incommensurables. I en aquest sentit, és una molt mala notícia la crisi perquè suposa deixar de tenir presents els grans reptes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!