HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

24 de març de 2018
0 comentaris

LES LLÀGRIMES D’EN FALOU

En Fallou és un al·lot de catorze anys. Fa uns dies que ha arribat del Senegal. Està escolaritzat al meu institut. No entén castellà, ni català. Per circumstàncies que no venen al cas tampoc sap gaire francès, ni àrab, amb la qual cosa la comunicació es fa més que difícil. No té ningú que li pugui fer d’intèrpret. Se sent sol. Acorralat. Sis hores en un ambient que als seus ullons vivaratxos li és hostil. No entén res, no l’entén ningú. Un moble. Una anònima xifra per a una freda i eixorca estadística.

Va arribar dijous a l’institut i el divendres se’l va passar plorant tot el matí, assegut al pupitre de la seva aula, el cap cot, voluntàriament cot, rabiüdament cot. Amb aquell puntet de rebel·lia que la impotència genera. Som el professor de PALIC, tres hores setmanals. L’estadística no dóna per més. Les xifres fredes del despatx de l’administració – de qualsevol administració- no tenen ànima. Són això una xifra, un número, un objectiu a complir. Els sobrecostos, vostès ja m’entenen, són per als grans constructors de les autopistes, dels Càstors, per als fabricants d’armaments tan necessaris per a fer saber a la població que no poden passar els límits estrictes que marquen ells.

(Si voleu continuar llegint l’article, clicau l’enllaç)

https://dbalears.cat/opinio/2018/03/23/313247/les-llagrimes-fallou.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!