Supòs que tots envejam allò que no tenim. I si una cosa jo enveig del germà proïsme és l’aplom necessari. El sempre navegar dins la justa mesura. Diuen que quan Barcelona va ser bombardejada per l’aviació franquista, Carles Riba va prosseguir, immutable, la seva lliçó a la universitat de Barcelona. Malauradament, la meva constitució interna m’ha configurat un caràcter molt més emocional. No hauria estat capaç de fer una mínima part del que va fer el mestre Riba però sens dubte alguna incontinència del cor m’hauria emanat per l’albelló de les paraules.
Avui, si jo fos així de mesurat, faria la meva darrera compareixença amb els lectors del Diari de Balears parlant com si no ho fos. Podria parlar, amb aplom, per exemple d’afers constitucionals. Reclamant de les autoritats acadèmiques – i en conseqüència de les jurídiques- que fos alçat algun recurs al Tribunal Constitucional declarant fora de la sagrada norma aquesta llei que han aprovat a Aragó. Arguments, sens dubte no en falten. Qualsevol lingüista – fins i tot els que ocupen els setials de la Reial Acadèmia- podrien donar la seva opinió fonamentada sobre el desbarat legislatiu que s’ha enfornat i cuit a Aragó. Si ho fessin així veurien que aquesta norma de fet, atemptarà contra l’article 3 de la Carta Magna. Per tant, seria bo que la fiscalia, escoltades les autoritats acadèmiques actuassin en conseqüència. Però no crec que els togats estiguin per escoltar les veus doctes dels acadèmics, ni que aquests tenguin massa ganes de pronunciar-s’hi.
També us podria fer avinent una petita nota periodística apareguda als mitjans aquests dies. Resulta que el Govern Balear vol adoptar unes mesures, adreçades a alumnat i professorat, que ha estat qualificada com immersió en anglès. Àngela Maria! El mot prohibit, immersió, resulta que és el mètode més adient per assolir una competència en anglès. I per assolir una bona competència en català, per què no ho és? Si a més a més, ha estat experimentat en altres contrades civilitzades. Pot emprar-se immersió per a l’anglès i en canvi no es pot emprar per al català.
Però avui he de tenir unes paraules emocionals de gratitud i d’esperança. De gratitud al Diari de Balears que ha demostrat que és viable una premsa en català a Mallorca. Un diari que, amb totes les dificultats, ha creat una estela de lectors. També, un diari que m’ha permès fer, durant desset anys, allò que tant m’agrada: escriure. Gràcies també als lectors que m’han seguit amb regularitat i que m’han fet arribar les emocions compartides. Gràcies també al futur. A l’Ara Balears, que ens ajudarà a complir els nostres anhels: viure en català i en llibertat.
Diari de Balears, 16.05.2013
Aquest és el darrer article que he publicat al Diari de Balears. Han estat 17 anys de contacte directe i regular amb els lectors. Infinites gràcies a tots els que m’heu llegir. Molta sort a l’Ara Balears
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va anar tot bé pel PAÍS Valencià?
Cordialment,
Jaume
Lamentablement no compartesc l’opinió de que “no passi res” en la seva desaparició. Me sap greu perquè perdem un excel·lent referent de proximitat de la nostra realitat i en català.
Valor la bona voluntat de l’aparició de l’Ara-Balears però en fa la sensació d’intentar “salvar els mobles”, però en fi, la realitat s’imposa, i crec que ara més que mai, la realitat econòmica.
En qualsevol cas els 17 anys i busques del “Diari de Balears” quedaran per a l’història.