A les Illes Balears, quan es varen anunciar des de Madrid les retallades en matèria educativa, els governants varen treure pit i digueren que a les Illes no es retallaria res perquè ja havien fet els deures. Als caps d'uns dies, a través de la premsa - El Mundo- ens vàrem assabentar que sí que hi hauria retallades. I moltes! unes de les quals va ser reduir les hores lectives a ESO, passant de les 32 actuals a 30. Encara no hi ha res clar. Si la cosa tira endavant, pot ser una rebaixa dun 20% de la quota de professorat. La cosa sona a poc en percentantges, la xifra real escarrufa.
Ara que ja està fet es pot proclamar amb certesa que la lliga l'ha guanyada el més regular, però no el millor ni qui ha practicat un joc més estètic. El joc simplista, moltes vegades, del Madrid ha pogut més que no les alambinades jugades del Barça; també, el primitivisme verbal i gestual està instal·lat en la banqueta blanca. Mourinho no té discurs. I si en té, ja ho saben, és molt simplista i directe.
Els nostres governs també practiquen aquesta filosofia mourinhista. Ho podríem batejar amb el nom de mourinhisme governamental. Ara bé, això no ens ha d'estranyar. Si la màxima autoritat, com a mínim fins al moment i onerosament decorativa, fa ús del discurs pla i simple i amb 11 paraules queda com un rei, què es pot esperar dels seus súbdits?
L'exercici del govern de la cosa pública hauria de tenir grans dosis de coherència i responsabilitat. I sembla que ni una cosa ni l'altra hi abunden gaire. Alerta, dins aquest cove no només hi hem de posar els electes i els digitalitzats, sinó també hi hem d'incloure el que podríem anomenar les forces vives. Dic això perquè el clam contra l'ecotaxa va ser com un bram unànime no només des de les files del PP, sinó també des de certs mitjans de comunicació i des d'altes instàncies econòmiques. Contrasta l'efervescència d'aquests antics i extints bramuls amb el silenci apocat i processional amb què aquests mateixos protagonistes han rebut el brutal increment de les taxes aeroportuàries. I dic brutal perquè si fa no fa, cada trajecte es veurà incrementat amb un euro. Per tant els turistes n'hauran de pagar dos, gairebé el que pagaven per al frustrat import. Amb l'agreujant que els residents, que no tenim altra manera ràpida de sortir de l'illa, l'haurem de pagar cada vegada que vulguem absentar-nos. Per tant, d'entrada les Balears haurien de tenir una consideració especial, en aquest àmbit. A més, hem de tenir en compte que justament hem de ser nosaltres, i quatre aeroports més, els qui sustentin el dèficit de tota la resta. Mal bocí ferm! Mesclem-hi, pertoca, l'afranquiment de les autopistes properes a Madrid, aquest radialisme polític i ideològic, del sistema de transports, que són altament deficitàries i que en rebran gratia et amore la gratuïtat. Una mostra ben evident d'allò que s'anomena discriminació positiva per a fomentar le nacionalisme espanyol. I que en segons quins i qui és tan repugnada i repudiada quan s'aplica a afavorir la cultura catalana o el fet diferencial català.
Aquesta fòbia contra l'ecotaxa sempre he pensat que és una fòbia ideològica, centralista. Es va presentar com l'esfondrament del mercat turístic. Fal·làcia! Basta cercar una habitació d'hotel a qualsevol indret del món i en moltes ja hi ha aquest impost. És com dir que l'ORA va en contra de la indústria del automòbil. Una taxa també universal! Però aquest supòsit anterior n'amaga un altre d'ideològic. El PP és molt reticent al fet que les comunitats autònomes puguin gestionar un impost que no pugui ser controlat pel govern central i que, a més, pugui ser una font de finançament força suculenta. A més de ser, també, un impost higientizador – aspecte que també els fa pudor- perquè així es podria controlar l'economia submergida que el turisme genera. I de segons quines coses només convé parlar-ne. Per quedar bé, és clar!
Avui a l'escola ens han dit si volíem participar en un concurs Què és un rei per a tu? La mestra, ens ho ha dit una mica de cap de dent, sense gaire entusiasme. Els alumnes tot d'una ens adonam de les coses. Segurament la direcció la hi deu haver obligada. Ja se sap, ella ens ho diu, a la direcció li agrada quedar bé amb les famílies, amb el batle, amb el conseller i també he suposat que amb Vossa Reial Majestat. Encara que no véngui mai a visitar-nos a l'escola. Estaria bé que vengués. Sap? Segurament arreglarien les canonades dels excusats, que estan embussades dia sí i dia també i li donarien una maneta de pintura, a tota l'escola, que la que hi ha cau, sap a què s'assemblen les parets? No majestat, no, s'ha equivocat. S'assemblen a l'esquena d'una turista vella quan fa una setmana i mitja que pren el sol: tot són pellerofes que se li desferren.
Ja em perdonarà, sr. Rajoy, que em dirigeixi a vostè, però és el qui mana en aquests moments. Ja sé que la culpa no és tota seva. Com bé diu, la cosa l'ha rebuda en herència. Dels altres? No, no sigui tan poca pena. També dels seus. De quan manava l'Aznar i més lluny encara. No, no arribarem al Franco, seria devaluar l'argument. Però què vol que li digui, sr. Rajoy, em sent una mica decebut. Sí, no pateixi, li ho explicaré.
La fita va ser històrica. El nombre de participants exactes tant fa ! La policia només en va comptar 15.000, devia ser perquè per maca de pressupost ja no tenien tinta al bolígraf ni paper per consignar-hi més quadrets. L'organització parla de 50.000, que són molts en l'illa de la Calma. Tanmateix, l'oblit del president/presidente de les Balears serà proporcional a la majestuositat del nombre de manifestants. Tanmateix, els que hi anàrem teníem ben clar que no el faríem mudar de cantet. És obstinadament caparrut! Què hi farem!
Una de les coses de què més presumeixen els membres del govern de les Illes Balears és de parlar i d'actuar sobre els problemes reals del país, els que afecten els ciutadans. Ara, als centres educatius s'ha rebut una circular, vegeu-la a la imatge- que requereix als directors i les directores dels centres a treure un llaç, fet amb tela quatribarrada, que simbolitza la defensa de la llengua pròpia de les illes, que no és altra que la catalana. La campanya no ha ocasionat cap problema, ni queixa per part dels alumnes o de les famílies. Només una institució, el Circulo Balear, defensors del monolingüisme en castellà i braç ideològic de la política lingüística del PP, n'ha fet una denúncia pública. El Govern deu haver entès que com que ha piulat el Círculo era un problema greu, que afecta tothom, per això ha posat la seva maquinària en marxa: redactors, correctors, revisors, ensobradors, correus, etc., amb la despesa que això suposa de temps i de diners i ha enviat aquesta circular al centres. Permeteu-me que hi digui la meva:
Dimarts dia 6 de març, al Parlament, responent a una pregunta del seu propi grup – vaja quines ganes tenen de fer-lo lluir- va fer unes declaracions que em varen ofendre en el fons i en la forma. Dèieu que als instituts, durant els esplais, s'havien fet pseudomítings on s'havia malparlat de la vostra manera de governar. Clar, sí haguessin parlat del sexe dels àngels – només dels àngels- o de futbol no ho hauríeu catalogat així. Ara, permeteu-me que us faci una rèplica al vostre discurs. M'ha ofès en la forma quan ha emprat l'atenuant pseudo per referir-se, per dir-ho d'alguna manera, als meus ensenyaments. Supòs que no li agradaria que jo em referís a la seva tasca com la d'un pseudoconseller. M'ha ofès en el fons quan vostè em nega la possibilitat de fer cas al màxim principi pedagògic que atenc: procurar que la realitat circumdant de l'alumne entri a l'aula.
Una sèrie d'instituts de les Illes Balears, com a mínim de Mallorca, han posat en marxa una campanya que sota el lema d'enllaçat pel català, volen promoure la defensa, ergo suposam que també l'amor i l'estimació de la llengua catalana. Ha estat una resposta davant els atacs que via reformes legislatives, però també, i això no cal menystenir-ho, via declaracions i actituds lingüístiques negatives, (aquestes darreres inciten la deserció lingüística i, el que és pitjor, el rebuig també per part dels no catalanoparlants) promogudes pel govern Bauzá. Bé, ara resulta que aquesta campanya, pacífica, insonora, inodora, senzillament un llacet o llaçot penjat a la façana del centre i, els que el volen portar, un llacet a la solapa o a un altre lloc visible i testimonial, aquesta campanya vol ser perseguida per les autoritats educatives de les Illes Balears. Cerquen les arrugues de la legislació per treure la maça i sufocar la “revolta”.
No es pensin que avui els parlaré de n'Urgandarín i de si ha d'anar a declarar a peu o amb carrossa. Potser seria millor en carrossa, amb els vetustos guarniments devuitescos. És d'una altra mena de justícia que m'agradaria parlar.
A principis de setembre, els nostres governs, (ens referim als insulars, Govern, Consell Insular, ajuntament de Palma) els que tenien solucions/soluciones, perquè quedàs ben clar que les tenien, varen fer una passa endavant, varen treure molt de pit i es plantaren, càmeres i flaixos ben advertits, al futur Palau de Congressos de Palma, aquesta baluerna que, segons els seus fets i les seves paraules ens traurà de la misèria quan es posi en funcionament, vegeu les hemeroteques i sabreu que no dic mentides, i no s'hi plantaren ni mans buides ni mans fentes sinó que hi abocaren 10 milions d'€. El passarell de torn de l'empresa beneficiària de la represa de les obres va fer una gran lloança del nou govern i va omplir el cel de la badia de gavines expectants i satisfetes, quasi d'or.
La cosa o, degué ser arrencada de cavall i arribada d'ase, o potser, sabien ben bé per a qui havien de desnossar les darreres misèries de les arques illenques, segons ells malbaratades del Pacte, tot fent amnèsia d'altres malbaratament que ara són devers els tribunals. Sí, tan clar com dir que tenen diners per a allò que volen. O com a mínim en tenien! Ara ja no sé si els en queda cap! Potser si en Matas i n'Urgandarin i altres beneficiaris col·laterals tornen els que, segons sembla, s'embutxacaren faran un poc de caixa i podran pagar proveïdors i també, evitar, entre d'altres, la fallida del sistema de l'ensenyament públic.
I és que no només perilla la qualitat intrínseca de l'ensenyament amb els ja coneguts retalls de personal: increment de les hores lectives, desaparició de professorat de suport, impossibilitat de fer grups flexibles, ratios recarregades, etc., sinó que també perilla alguna cosa tan necessària com el manteniment de les infraestructures dels edificis o poder pagar els proveïdors més immediats, que a vegades també són poders públics: taxa de fems (un absurd, com a mínim a Inca) electricitat, aigua (una altra pujada de pinyol vermell també a Inca), gasoil per a la calefacció o paper per fer les fotocòpies. Aquí també hi ha hagut una immensa retallada. De l'exercici del 2011, han deixat de pagar més d'un 40% de l'assignació compromesa, que això és molt, moltíssim. Però és que de cara al 2012, amb solucions al Consolat i a la Moncloa, el pressupost destinat al funcionament dels centres s'ha reduït en un 30%, és a dir, s'ha passat d'uns 100 mil € a menys de 70 mil €. No és d'estranyar que durant els esplais els centres hagin d'apagar la calefacció o quan vas a fer una fotocòpia hi vagis tot compungit i amb un alt sentiment de culpa.
Article publicat al Diari de Balears dia 9.02.12
P.S. Aquest llaç que veis a la fotografia forma part de la campanya Enllaça't pel català. Consisteix a posar un llaç ben gros i visible a la façana d'un centre educatiu i també el professorat lluir-lo a la solapa. S'ha fet com a protesta per les mesures contra la llengua catalana que ha emprès el PP a les Illes. Aquest partit que fa tanta gràcia al tàndem Mas-Duran, que va contra la Immersió lingüística i contra qualsevol mena d'avanç en l'autogovern de qualsevol part de la nostra fragmentada nació.
Ja ho saben. La xarxa en va plena. La progressia, benvinguda sigui, té un màrtir. Ressonen arreu les jaculatòries machadianes. Mitja espanya, una quants d'ací i la resta d'allà, tenen el cor gelat, mentre que l'altra mitja espanya, potser més grossa, amb més d'ací i més d'allà, està de festa, fa sonar la “pandereta i la xirigota”. Què hi farem? Tanmateix a mi se m'obren una sèrie d'interrogants.
A més de la qüestió d'Spanair, que ha estat allò que en diuen Trending topic per excel·lència, hi ha hagut altres temes que no els podem considerar pecatta minuta. Tots han tengut el mateix denominador o dominador-propulsor: el ministre d'uns quants rams, entre els quals es compta l'educació i la cultura. Com que no poden arreglar la crisi, ni apujant els imposts als que, gairebé ho pagam tot (funcionaris, professions liberals, etc.) ara es dediquen a tenir contenta la parròquia de la fam amb quatre malícies. Com a les Illes Balears, que com que tampoc no poden arreglar la crisi – i això que tenien solucions/soluciones – l'única cosa que saben fer és retallar la llengua, la pròpia i fer-la desaparèixer com més aviat millor. Cosa, dit sigui de passada, que també intentaran fer des de Madrid i des de Catalunya l'aliança Rajoy, Camacho amb els vist i plau del tàndem monacal Duran_Mas.
Escric aquest post des de la indignació d'un indignat. Amb tota la mesura que vulgueu, però indignat. I ho estic perquè hom n'arriba estar fart de tanta comèdia, de tanta farsa, de tanta estupidesa a l'engròs com hi ha pel món nostrat. No cal anar gaire lluny. Per exemple, resulta curiós que el titular d'avui dels mitjans de comunicació fos unes paraules of de record que va dir Rajoy, sense adonar-se que tenia les càmeres ben a prop. La cimera només ha donat per aquest xafardeig? Per aquesta cosona? La cançoneta és la de sempre: les mesures són doloroses però necessàries. En Raj-oi (tenir oi en el català de Mallorca vol dir tenir ganes de vomitar) sap fins i tot que li costarà una vaga.
(Aquest microconte va ser llegit la nit de sant Sebastià a Can Alcover, casal del poeta Joan Alcover que va ser llegat a l'Obra Cultural Balear. Era un acte reivindicatiu, d'escriptors i el món literari, contra la bilingüització dels premis Ciutat de Palma i, també, contra aquesta croada (no té res a veure amb el títol del post) contra la llengua catalana que ha emprès el PP a les Illes Balears. S.O.S, la situació comença a ser greu. Convendria una resposta contundent de tot el PAÍS, en majúscules.)
Com que en el covenet de cosir sempre hi trobava coses agradoses i sorprenents, no hi puc desar segons quin posts, per tant, aquí hi ha una altra categoria. Crec que amb els posts que hi aniran no és necessària cap explicació addicional. Que el puguem buidar aviat!
Abans n'hi havia un a cada casa. A més d'agulles, didals, botons, fil de tota casta, tisores, etc, hi podies trobar qualservol sorpresa. Aquí, els posts més miscel·lànics hi estaran desats.
El nom és una clara referència al "tema de l'águila" que surt al poema de Miquel Costa i LLobera, "Als joves". Hi desaré els posts que facin referència a la pàtria, a la nació, a tots aquells que no ens deixen ser águiles.
