Després d'un temps d'absència del Bloc, i donat el que està caient, he cregut que un bloc on s'opina de medicina ha de rependre la seva activitat, i aquí deixo el meu primer testimoni, que prometo no serà l'últim, i la meva reflexió: Crec que els sistemes públics de salut i d’educació, no només han de ser majoritaris, gratuïts i universals, sino que a més és bó per a tots nosaltres que així sigui. El nostre futur com a societat cohesionada i en la que no es desenvolupin boses socials de pobresa i exclusió depén d’això.  |  |
Sobre politica i medicina, tothom n'opina
|
Després d'un temps d'absència del Bloc, i donat el que està caient, he cregut que un bloc on s'opina de medicina ha de rependre la seva activitat, i aquí deixo el meu primer testimoni, que prometo no serà l'últim, i la meva reflexió: Crec que els sistemes públics de salut i d’educació, no només han de ser majoritaris, gratuïts i universals, sino que a més és bó per a tots nosaltres que així sigui. El nostre futur com a societat cohesionada i en la que no es desenvolupin boses socials de pobresa i exclusió depén d’això. Des de fa 2 dies, la prohibició de fumar a tots els llocs públics tancats (bé, gairebé tots), ha fet que em senti millor com a individu i com a membre d'una societat que proritza el bé comú sobre l'individual.Que el tabac produeix càncer de pulmó es coneix de fa més de 50 anys quan van aparèixer els primers estudis epidemiològics als EUA. Que es relaciona amb el 70% dels cancers de qualsevol localització( boca, laringe, faringe, esófag, ronyó, bufeta, coll d'úter, estòmac i pancrees) també s'ha anat coneixent a mesura que s'han anat publicant els estudis. Per últim que el cancer de pulmó no es desenvolupa només als fumadors sino que també ho fa als no fumadors que inhalen el fum també és conegut de fa força temps.  Dilluns passat vaig viure el meu segon 5 a 0 al Madrid. He tingut la sort de ser al camp les dues vegades que s'ha donat aquest resultat i després d'una setmana per poder-ho païr, he aprofitat per penjar les sensacions que vaig viure en un instant qualsevol del partit.Fa només una setmana i sembla que ja sigui un any. En aquesta setmana hem perdut un títol (Copa Catalunya) i a més s'ha generat una polèmica al voltant de l'arribada del Barça a Pamplona per l'intent de segrest que han perpetrat els descontrolats aeris. No siguem ingenus, tots aquests temes es magnifiquen des de una prensa esportiva madrilenya dolguda i humiliada, que intenta passar pàgina el més aviat possible sobre el 5-0. No entrem al seu joc, als jugadors del Pep potser no, però als culers del carrer ens toca recrear-nos, revisionar el partit en el DVD i disfrutar-ho de nou com si fós el primer cop. I si coneixeu algun merengue, provoqueu-lo amb la maneta...  Cada any es gasten al món 14 bilions de dolars en psicofàrmacs.La guerra de l'Irak i la seva reconstrucció costen 2.4 bilions de dolars l'any. El dijous passat un centenar de persones varem sentir el Dr Jorge Tizón, psiquiatre reconegut per una llarga trajectòria professional i en el camp de la recerca, en el contex del II Congrés d'Atenció Primària de Barcelona. El tema del que parlava era era Burn-out, que moltes vegades es fa servir per catalogar una persona (els metges la utilitzem molt) que es considera cremat, o que en l'àmbit de la Psiquiatria es podria considerar com a un transtorn d'adaptació a una situació estressant principalment a la feina. La conferència de la que vaig tenir la sort de participar a la taula, va ser molt interessant i m'ha portat a la següent reflexió  A la consulta va entrar una noia que segons els seu historial mèdic tenia 18 anys, encara que pel seu aspecte físic no semblava arribar a la quinzena. Va seure molt discretament i just després de les salutacions de rigor em va exigir que li demanés un Escànner perquè feia uns mesos patia un mal de cap molt intens. El seu neguit era que aquesta cefalea la produís algun mal dolent...
rafaruizriera |
dilluns, 13 de setembre de 2010 | 17:41h
 No fa gaire em van demanar que escribís un petit article sobre la meva percepció de la gestió del temps. Estavem a una discussió de feina i va sortir el tema de la gestió del temps, aquella entelequia de la que se suposa que la gent que fa masters i dòna classes de gestió en sap un munt, i aconsegueixen gestionar millor que ningú el seu temps per poder prioritzar alló que és important per sobre d'alló que és urgent....Quina il·lusió, no he conegut ningú que em digui que al final del dia li sobra temps per poder senzillament no fer res, bé si que en conec uns pocs, però solen estar lluny de les universitats on donen classes de gestió del temps.Us passo l'article per si us pot ser d'interes.
rafaruizriera |
dijous, 12 d'agost de 2010 | 18:42h
 Un 26% dels joves entre 16 i 24 anys no treballen ni estudienAra els anomenem NINIS, i fins i tot són protagonistes de programes de televisió... D'aquí uns anys segurament sortiran la programa de l'Ana Rosa del moment queixant-se perquè als immigrants els donen ajudes que els pertocarien a ells pel fet de ser autòctons...
rafaruizriera |
dijous, 12 d'agost de 2010 | 18:10h
 Avui des del cor del Priorat, comença la meva trajectòria a la blogosfera. |
Accés de l'autorCategoriesEls meus enllaçosET RECOMANO AQUESTS BLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|