gerard quintana

Cargol treu banya

28 d'abril de 2008
Sense categoria
48 comentaris

“NO HI HA CRISI, EL QUE HI HA ÉS MOLT DE MORRO”

Superat Sant Jordi i encarats cap a un pont que , per a alguns, és com una segona setmana santa, molt més ben ubicada en el clima, sembla que finalment hi haurà crisi.
Es va desmentir a tort i a dret per part del màxim responsable d’economia del govern ,però ara ha canviat d’opinió. L’economia no es recuperarà al segon semestre com ens va dir Solbes abans de les eleccions. Jo, ja no m’extranyo de res. Potser perque fa temps que em sembla que la partitocràcia ha guanyat el pols a la democràcia.
Fa pocs dies vaig veure una película que em va recomanar l’amic i guitarrista, Francesc Bertran, molt afeccionat als comics. “V de Vendetta”, segurament us sona. Hi ha un moment que el protagonista diu: “Els artistes mentim per mostrar la veritat i els politics menteixen per amagar la veritat”. Va ser el millor de la pel·lícula.
És evident que la pressió popular pot fer trontollar aquests enquistaments, com en el cas de la Xina i el Tibet. Les protestes en el recorregut de la torxa olímpica han fet que finalment el govern xinès accepti dialogar amb el Dalai Lama. Tan de bo que això passés en molts altres àmbits i en d’altres països. L’Àfrica sempre és l’oblidada. Ara mateix, el tema dels pirates de Somàlia, ha deixat entreveure un país de caps per avall, on impera la llei del més fort, i on els negociants d’armes fan l’agost mentre la població viu en la més gran precarietat i inseguretat.
Quan li explico tot això a la meva gosa, que sempre sap escoltar-me, sembla que m’enten. Més que algun que ha fet carrera.
Gràcies, Tana
g

Per cert, el títol del post és en record del fanzine creat el 1985 al barri vell de Girona, a la casa ocupada al damunt del Carrer Nou del Teatre, en aquell temps, Carrer dels Torrats. I és que sempre hi ha crisi després que uns quants es facin d’or. On son els beneficis multimilionaris de l’especulació immobiliaria?
Molta llum per veure-hi clar…

  1. desconeixia l’ubicació del carrer dels torrats! sempre s’aprenen coses 🙂

    i no recordava la frase del llargmetratge

    però, certament, hi ha molt morro i poc cor.

    àfrica és la gran ignorada, acompanyada per la resta de l’hemisferi sud i gran part d’orient.

    de tant en tant, ens posen imatges a la tele per tenir-nos entretenguts i no pensem en tot el que no hi surt…

    cada racó de món compta amb el seu petit drama.

    acab de tornar d’una illa perduda a l’adriàtic on no pots gaudir de la natura plenament ja que moltes zones continuen plagades de mines antipersona de les guerres mundials…
    és trist quan t’adones que, al fons, el que fa més por som les persones.

    tot i així, és una bombolla idílica enmig de la bogeria. esperem que es mantengui fora de les febres constructores…

    veig que he entrat just a punt 🙂

    ja tocava!

    segur que la Tana està encantada de que li expliquis tot això!

    molta llum     

    a*     
       

  2. Jo tampoc sabia ben ve on era el Carrer dels Torrats, a banda de a les teves cançons 🙂

    Avui he rebut una foto que fa dies que ronda per internet on uns policies xinesos porten vestits budistes i cadascu en fa la seva lectura, que se’ls va obligar a possarsel’s per fer el que han fet, que si a foto te anys i es del rodatge d’una pel·licula, etc…

    Qui te la raó a tot això??

    La pel·licula de V de Vendetta va ser la que em va obrir els ulls a la politica, em vaig sentir molt identificada amb allò que el PP ens estava fent en el seu moment, la vaig veure uns dies desprès de l’atemptat d’Atocha, ja t’ho pots imaginar doncs 🙁

    Una abraçada!!!!!

    PD: Tens una gossa monissima!!!!!

  3. Només per dir-te que el gos dels meus pares també es diu Tana i que ambdues “tanes” s’assemblen moltíssim. Per un moment m’ha semblat veure la “meva” Tana… Els seus ulls m’han tornat a “casa” i he confòs el real de l’imaginat. I pel que fa a l’article, jo ja fa força temps que no em sorpren res. Per això els bub-bub d’un gos et fa tocar més de peus a terra que qualsevol blaf-blaf de les persones… zjtf

  4. Ara es veu que el creixement económic dels darrers anys a estat gràcies a la construcció, que ha arribat a ser inaccessible. I els baixos salaris, a força d’importar pobres del tercer món.
    Ara el capital agafa els calés i fot el camp. I els polítics fan la viu-viu.

  5. Tens tota la raó: això de les crisis és un invent fantàstic. Com el conill que surt del barret del mag de fira, ara ens treuen una crisi perquè acceptem de bon grat que les passarem magres. Que pujaran els preus però no pas la nòmina. El millor del cas és que se’ns posi com a exemple… el xiringuito de la construcció! Aquesta sí que és bona. Aquesta gentussa que ha destrossat el país, ha especulat amb qualsevol tros de terra i s’ha embutxacat la pasta ara ens vol fer pena i demana ajuda. Quan s’omplien les butxaques van venir mai a oferir-nos res? Perquè m’he de solidaritzar ara (amb els meus impostos) per salvar-los? No entenc com aquestes coses ens les van colant. Però en fi, és el mecanisme del tardocapitalisme, que en diuen: rebentar-ho tot per enriquir-se de pressa i quan la joguina es trenca, llavors tothom surt per cames. I a pafar entre tots.
    Sí, fins i tot els gossos demostren tenir major sensibilitat.

  6. Sembla que la gent només s’adona de l’economia del país quan va malament, i és llavors quan s’escandalitza… Bé, almenys ens queda pensar que la gent arriba a reflexionar i s’adona que la situació econòmica no pot seguir beneficiant a uns i escurant la butxaca a molts altres! En fi, esperem que les crisis que hagin d’arribar no siguin gaire dures, però que facin obrir els ulls a la gent.

    El carrer dels Torrats es diu carrer Nou del Teatre? Sempre que vaig a Girona penso en anar a veure el carrer, però mai sabia quin nom tenia el carrer original… també recordo que hi havia un bar per allà sota que és on sempre demanàveu els entrepans quan fèieu assajos amb Sopa de Cabra, no?

    Au, fins ara!

  7. Ui… A part de la insistència ara els missatges es tripliquen… ufff… No ho tinguis en compte…

    Ràfagues de llum i molts volts (d’energia renovable) per fer camí

    Fins aviat

  8. aiii, que em sembla que algú debia inventar la paraula democràcia només per a justificar el partidisme…
    (buufff, la política … encara hi estic ficada… en fi)

    bé, fa un moment et posava un comentari on deia que et portaria un llibre que no es troba a les llibreries… ara veig que te’n hauré de portar dos. (col.laboro en un projecte d’ajuda als “nens soldats”)

    África és un dels llocs on brilla més el sol i per molta llum que hi hagi ningú és capaç de veure el que passa allà… potser quedem enlluernats i la llum ens cega… no sé… bueno, no continuo sinó avui no dormiria.

    salutacions, quintana

    – m’agrada que en aquest món hi hagi persones com tu
    🙂

  9. jo tenia una gossa, la Blanca, que tenia un morru llaaarg com el del teu gos. Quan treia el cap per la porta, primer veies aparèixer el nas, i mitja hora més tard apareixien els seus ulls tímids.

    “On son els beneficis multimilionaris de l’especulació immobiliaria?” em temo que aquells diners són la suma dels deutes de les families españoles. Som un país hipotecat.

    Però jo no culparia exclusivament el govern o la partitocràcia. Som tots culpables: Els fets donen la raó als que advertien que el preu del petroli ja no tornarà a baixar de 100$ perquè hem superat el cènit, el punt de màxima producció, mentres la demanda no para de créixer; el sistema financer basat en crear diner a partir de deute està a prop del col.lapse. Només es pot salvar si globalment augmentem el consum. Però això requereix l’energia barata que ja no tenim, i seguir hipotecant la salut del planeta, explotant els països del sud i alimentant els processos que empenyen el canvi climàtic…

    ¿Quan deixarem de comportar-nos com nens que ho volen tot?
    Quan omplim el dipòsit del cotxe, ¿no som còmplices del sistema que provoca l’escassetat d’aliments als països pobres?
    ¿Quan ens voldrem adonar que no podem créixer sense parar?
    ¿Perquè cap partit polític no parla de decreixement? ¿quants votants sacrificarien si ho fessin?

    ai Blanca! que poc que necessitaves tú per viure, i que n’eres de feliç!

  10. Àfrica fa molt de temps que és l’oblidada i massa gent ignora la seva història… Qui coneix l’existència de grans imperis com el que hi va haver a Ghana, Mali o Songhai? sembla ser que ben poca gent… es pensa que l’Àfrica sempre ha estat pobra i miserable… ni tansols els estudiosos creien que els africans fossin capaços de construir monuments com els del Gran Zimbawe…
    Com sempre, els més mediocres menyspreant als que no ho són…

  11. Segurament, si els politics adoptessin la postura de la teva gossa , i no la postura de gos carronyaire que sovint em transmeten:

    ni el món estaria com està, ni hi hauria crisi!

    Enhorabona per aquest espai Gerard … tota la vida escoltant les teves cançons, i ara a més, ens deixes llegir els teus pensaments!

    Una abraçada desde l’Empordà!

  12. Aixó és el q té un país on només preocupa el tenir propietats :cotxes,cases, i més.
    Si algun dia ens adonam q el més important és el fet de viure i tenir salut i petites coses com la teva música.
    Esper q el dia 4 ens divertim al teatre principal encara q he llegit q és un espectacle poètic musical amb imatges.
    Tenim ganes de veure un concert eléctric.
    Per cert el títol és d’un altre fanzine de
    Girona q vaig aconsseguir on surt una entrevista al Ninyin i tb és d’aquell temps.
    Salut .

  13. Hola Gerard. Tú no em coneixes. El meu nom és Joan Riba.

    M’agradaria enviar-te una pel.lícula anomenada “Pels Segles dels Segles” que he fet de forma autodidacta durant dos anys. Si em passésis el teu correu postal estaria molt agraït de poder-te’n enviar una còpia. És tot el que puc fer per tornar-te el plaer que tú m’has donat amb la teva música. Crec que podràs percebre tota la sensibilitat volcada en ella. La meva plana web és http://www.joanriba.net.  Si t’interessés allà hi trobaràs el meu correu.
    Gràcies. I gràcies per tot.
    Joan Riba.
  14. Entenc la teva impotència perque jo sento el mateix. Vivim en mans de la inconsciència des del moment en que el poder i els diners són més importants que la vida i els drets humans. Tenc l’esperança de que qualque dia entraran en raó…
    Tanta sort que enmig de tot aquest bollit hi ha persones amb la conciència desperta i la ment clara, i de cada vegada més.

    El proper dimecres seràs a Palma i a noltros ens es impossible venir!, no saps el greu que ens sap perque ens aniria molt bé en aquest moment carregar piles amb la teva energia, només esperam que no tardis molt en tornar eh? Haurem de tenir “una mica més de paciència…”

    Una forta abraçada!

    A&C

    p.d. Tens una gosa preciosa!

  15. Gràcies pel concert, Gerard! Em va semblar molt especial, a un entorn molt bonic i una posada en escena molt adient. Gràcies pel teu moment de pau, pel teu gest i per totes les bellíssimes cançons que ens deixares a l’oïda… i sota la pell… Molta llum i pau, més moments on la paraula ens retorni a la bellesa.

    Ens veiem! Molta màgia!

  16. Hola Gerard, soc la Tresa, ara feia moltiiiiissim de temps que no entrava, la veritat és que no tinc temps per a res. El dia 10 de maig vaig tenir un nen, el Marc, i m’ocupa les 24 hores del dia, ja sigui pq ell em reclama o bé el reclamo jo a ell, jejejejej!!!! Però pel que veig tu també deus anar liat pq fa molt q tampoc entres per aquí.

    Doncs res, espero que tot et vagi molt bé i a veure si puc entrar més sovint i posar-me una mica al dia de com va tot per aquí.

    Un petó
    3a.

  17. V de Vendetta, una pel·lícula  que em va fer rumiar força.. Una història de ficció prou real. Recordo la frase que comentaves… tot i que també m’agrada… “llavors ja no tens por, ets totalment lliure” o”El poble no hauria de témer als governants, els governants haurien de témer al poble”.

     

    Petons i molta màgia.

  18. Correct formatting is important for your college essay and you have not to fail your results just because of that. Writing organizations guarantee that you can get properly written custom academic papers when buy paper. Furthermore, it is easy.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!