La construcció d’un coi de tren que només serveix per fer-nos encara més espanyols farà que centenars de milers de catalans vegin cohartat el seu dret a la mobilitat i que no puguin anar a la feina en condicions. Però, esclar, aquest dret no deu entrar en allò del patriotisme social.
Ningú no dimitirà (ni tan sols el Morlan, el virrei que ens va venir a dir que ell ho solucionaria tot, perquè els catalans érem uns inútils incapaços de solucionar els problemes), però el pitjor és la resposta de la població. Una mostra més que els catalans som un poble acomplexat, acrític i faltat d’autoestima. En un país normal, la població ja s’hauria alçat en armes (és un dir) contra els causants d’aquesta situació kafkiana.
Una anotació que he trobat al bloc d'en Joan Ballana i que no necessita gaires paraules. Simplement vergonyós.
Idioma: castellà i punt.
A partir d´aquest mes d´octubre tots els nous contractes de treball,
temporals o indefinits, que es fagin a Catalunya seran només en
castellà. Ho heu llegit bé. Només en castellà. És de l´obligatorietat,
des d´aquest mes d´octubre, de presentar i registrar tots els nous
contractes de treball via telemàtica i mitjançant el programa específic
Contrat@ del Ministeri de Treball
(que no disposa de traducció al català) de la que se´n deriva aquest
pas enrera per la nostra llengua. Malgrat ser una competència estatal,
és insultant que tant des del Ministeri de Madrid com des de la pròpia
Conselleria de la Generalitat no s´hagi optat (o previst, vés a
saber!!) per oferir simultàneament la traducció en català de tot el
programari i en particular dels formularis de contractes. A més, tenint
en compte que Catalunya lidera el rànquing de contractació indefinida a
Espanya, amb més de 500.000 contractes indefinits registrats durant
l´últim any, la cosa fa fredar. I és que els formularis de contractes
en català que fins ara disposava la Conselleria i que encara es troben
penjats a la seva web
són a partir d´aquest mes d´octubre “paper mullat”, perquè en termes
generals ja no és possible la presentació en format paper de contractes
de treball en qualsevol oficina de treball del país. No dubto que en
breu pal·liaran aquest greuge, però d´entrada ja hem fet el ridícul. I
és que podem celebrar com mai el bateig del català a la Fira de
Frankfurt, i exportar el català allà on calgui, fins i tot a la
Conxinxina, clar que sí (només faltaria!) però cal també i per sobre de
tot, mimar-lo i cuidar-lo a casa. No fotem!
Al ple d’ahir a l’Ajuntament de Vic es va
aprovar la proposta de la CUP de posar el nom d’en Lluís Maria Xirinacs a un
carrer de la ciutat, amb el vot favorable de la CUP i els partits de l’equip de
govern (CiU, PSC-PSOE, ERC i ICV) i amb el vot contrari de l’ultradretana PxC.
La proposta que varem presentar demanava de
canviar el nom del carrer Virrei Avilés pel de Xirinacs. Si s’hagués aprovat
així, a més d’aconseguir un carrer per una persona que s’ho mereix, hauríem
aconseguir retirar aquest honor a un personatge funest el mèrit del qual és
haver participat al genocidi dels pobles indígenes americans.
En relació a les manifestacions anti-monàrquiques de Girona i a les
reaccions que han provocat, tant per part de l'administració de
justícia espanyola com de la societat catalana, les Candidatures
d'Unitat Popular han fet aquest matí una roda de premsa a la sala d'actes del col.legi de
periodistes de Catalunya per tal de presentar el següent manifest:
Nosaltres també cremem la corona espanyola
Els sotasignants, regidors i regidores de la Candidatura d’Unitat
Popular d’arreu dels Països Catalans, volem mostrar la nostra
solidaritat amb els militants de l’Esquerra Independentista de Banyoles
i Figueres, imputats en els darrers dies pel delicte d’injúries a la
corona espanyola. Creiem fermament que els drets democràtics de la
nació catalana i els seus ciutadans estan per sobre d’una institució
tan anacrònica en el segle XXI com la Monarquia. A més, en el cas dels
Borbons espanyols, ens trobem davant d’una dinastia imposada per l’ús
de les armes i l’ocupació militar de part del nostre país ara fa 300
anys i amb un cap d’estat, Juan Carlos I, col•locat a dit pel dictador
feixista Francisco Franco.
quimvic |
L'hortet |
dimarts, 4 de setembre de 2007 | 16:45h
Ahir hi va haver Ple de l’Ajuntament de Vic.
Com que era el primer des de les vacances, hi ha comissions que ni tan sols s’havien
reunit i, per tant, no tenien cap tema (afers socials, per exemple).
El primer punt era la modificació de l’equipament
escolar de la Font de Sant Pere (Horta Vermella). Si fins ara s’havia previst
construir-hi un institut i una escola, ara s’ha canviat i només s’hi farà un institut
(no hi havia prou espai per a les dues coses). Els regidors de la Cup vam votar
a favor i varem demanar que l’escola que s’ha de construir es faci en un
emplaçament més cèntric. Amb el model Vic, es van desplaçar totes les escoles públiques
a la perifèria i al centre només hi ha privades concertades. Pensem que cal
potenciar l’ensenyament públic i ficar les escoles lluny del centre no és la manera
de fer-ho.
Fa uns quants dies, vaig fer una crítica a TV3 pel seguiment especial que havia fet dels incendis a les Canàries. Uns quants lectors se'm van tirar a sobre acusant-me de malalt i no sé quantes coses més. Fins i tot un hem demana si criticaré que ara hagin enviat un reporter a Grècia (com si les dimensions de les dues plagues d'incendis fossin comparables).
Aquesta setmana, amb la mort del jugador del Sevilla, Antonio Puertas ha passat un cas similar. Però no ho criticaré (no fos cas que algú se'm mengés viu); només reproduiré l'article que l'Alfred Bosch escrivia ahir a l'Avui i que venia a dir el mateix, però ampliant-ho a tots els mitjans catalans.
Ahir hi va Ple a l'Ajuntament de Vic. Es notava que era agost per les absències de dos regidors de l'equip de govern (Xavier Solà de Ciu i Jacint Raurell del Psc-Psoe) i per l'assistència de públic que va aprofitar que està de vacances per anar a veure com funciona un ple.
En quant als continguts, tot era força rutinari, no hi havia cap tema estrella. Això ho va aprofitar la ultradreta per fer del ple una plataforma publicitària pels amics (perquè no amplien el contracte laboral d'un policia que és colega nostre, perquè no deixen posar una banderola a un comerciant que també deu ser colega... en fi, guanyant vots ja pensant en les eleccions del 2011).
Però hi va haver un punt en què s'hi va passar de puntetes. Es tractava de donar al compte al ple del nomenament de diversos càrrecs de confiança (personal eventual, oficialment). Quatre nomenaments de càrrecs i, entre mig, el de responsable de la secretaria d'alcaldia per a la sra. Maria Vila d'Abadal i Castilla. Us sona el cognom? sí, el mateix que l'alcalde, Vila d'Abadal. Sembla ser que és la seva filla.
En el reportatge, persones molt lligades al seu territori ens parlen de
la manera en què viuen els canvis. Ells, i també urbanistes i
planificadors, fan propostes de què es pot fer per assegurar que
conservem per al futur un patrimoni comú.
Entre aquestes persones, hi podem veure l'actual regidor de la Cup per Mataró, Xevi Safont-Tria.
Què hi fa un enviat especial dels serveis informatius de TV3 a les Illes Canàries?
1. Informar, que per això són serveis informatius. 2. Solidaritat internacional. Com cada vegada que hi ha un incendi a qualsevol part del món, TV3 hi és per solidaritzar-se amb les víctimes (les darreres setmanes tenien tres enviats especials a Grècia i Sèrbia, oi?). 3. Un servei públic. Hi han anat a apagar focs i han aprofitat un descans per connectar amb el Telenotícies 4. Demostrar-nos que TV3, tal com el seu nom indica, és una TV espanyola (la tercera, concretament).
Acabo de participar en el primer ple de la
legislatura de l’Ajuntament de Vic (apart del de constitució) i també el meu
primer ple de veritat. Com que era el d’aprovació del govern, es tractava d’un
ple extraordinari. El contingut bàsic era l’aprovació del nou govern
multipartit (format per Convergència i Unió, Psc-PM, Erc-Am i Ic-V-EuiaEuia-Epm),
del nou règim de plens i de les assignacions que rebran els regidors en forma
de sous astronòmics.
Abans de començar el ple, l’alcalde ha demanat
disculpes públicament per les declaracions que va fer el 28 de maig en què va
dir que a la PxC ni aigua. Ell sabrà si era necesari fer-ho!
Aquest migdia s'ha constituït el nou ajuntament de Vic. Els regidors hem pres possessió del càrrec amb el formulisme dubtosament democràtic de prometre lleialtat al rei (no se sap si al Melcior, al Gaspar o al Baltasar, ja que la pregunta no ho especificava), a la sacrosanta constitució i a l'estatutet.
Bona part dels regidors hem utilitzat fórmules alternatives del tipus 'per imperatiu legal', 'sense renunciar a la independència', etc.
Després de la ressaca electoral i de totes les valoracions pertinents (a nivell local i nacional), ara ve la part més dura de l'èxit: la feina.
Ara toca donar resposta a totes les persones que ens van votar (i també a les que no ho van fer).
Ja hem començat a treballar. De cara a dissabte no tenim feina, ja que s'ha decidit que al ple d'investidura no hi haurà discursos. Només el jurament protocol·lari i el vot d'investidura (sembla ser que l'alcaldable convergent obtindrà majoria absoluta a la primera votació, amb el suport d'Erc i Icv).
Una anotació que he trobat al 
En relació a les manifestacions anti-monàrquiques de Girona i a les
reaccions que han provocat, tant per part de l'administració de
justícia espanyola com de la societat catalana, les Candidatures
d'Unitat Popular han fet aquest matí una roda de premsa a la sala d'actes del col.legi de
periodistes de Catalunya per tal de presentar el següent manifest:
El darrer acte de dignitat d'en Lluís M. Xirinacs diu així:
Aquest vespre TV3 reemet el reportatge del 
Què hi fa un enviat especial dels serveis informatius de TV3 a les Illes Canàries?
Si exercir la llibertat d'expressió és delicte, jo també vull delinquir
Aquest migdia s'ha constituït el nou ajuntament de Vic. Els regidors hem pres possessió del càrrec amb el formulisme dubtosament democràtic de prometre lleialtat al rei (no se sap si al Melcior, al Gaspar o al Baltasar, ja que la pregunta no ho especificava), a la sacrosanta constitució i a l'estatutet.
Després de la ressaca electoral i de totes les valoracions pertinents (a nivell local i nacional), ara ve la part més dura de l'èxit: la feina.
