Quan
hi ha una manifestació independentista o bé la celebració d’una victòria del
Barça, sistemàticament l’epicentre informatiu dels grans mitjans no és la
celebració en sí mateixa, sinó els incidents posteriors i les consegüents destrosses
al mobiliari urbà.
El
passat 29 de juny, després de la victòria de la roja, també hi va haver
celebració per part de la colònia espanyola a Barcelona. Però en aquest cas,
enmig de la campanya espanyolitzadora patrocinada per les grans corporacions,
els convenia fer-nos creure que els espanyolistes eren molt bons nois. I és per
això que l’endemà pràcticament tots els mitjans parlaven de les multitudinàries (?)
celebracions i tots, curiosament, obviaven els incidents. I ho haurien
continuat amagant si no hagués estat per les lesions que suposadament va rebre
el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Ahir al
vespre, amb la lectura de la Crida a les
festes i l’actuació de la Harpo’s Band, va començar la Festa Major de Vic.
Una
festa major que, fa uns quants anys només era l’excusa de molts vigatans per
marxa a Platja d’Aro i que en els darrers anys s’ha revitalitzat. Els actes
oficials, els de la Festa Major Jove, els de diverses entitats i, com no podia
ser d’altra manera, el Birranostrum, enguany organitzat per les enigmàtiques
Verges de la C-17, conformen una setmana de festa i gresca.
Avui al
migdia, les notícies comencen 35 minuts més tard del que toca perquè els
espectadors hem de bavejar davant l’habilitat de l’asturià Alonso.
I un
cop començades, els primers 9 minuts (nou, com el canal 9!) de les notícies,
destinades a fer-nos saber totes les interioritats del congrés d’un partit
espanyol que celebra el seu congrés als Països Catalans (potser és per això,
que hi dediquen tan de temps?), però que al Principat és quasi marginal.
I als
esports, més Alonsomania i la Roja, que es veu que demà passarà per sobre de l’Azurra.
En fi...
coses de la crosta nacionalista.
(li treuré suc, a la imatge que encapça la l'anotació, perquè, per desgràcia, continuarà...)
Avui dilluns, des de la
CUP hem presentat al ple una moció d’urgència en la que demanàvem a l’Alcalde,
com a representant de la ciutat, que no assistís al sopar de celebració del
segon centenari de l’empresa La Farga Lacambra i que serà presidit pels prínceps
borbons, Felip i Letizia. Els arguments eren clars: el que representa la
monarquia com a forma de govern anacrònic i antidemocràtic i, a més, que els
Borbons representen l’opressió nacional dels darrers 300 anys. Un argument per
pretendre l’aprovació de la moció era que una majoria dels regidors de
l’ajuntament representen partits que són o bé republicans, o bé
nacionalistes/independentistes, o bé ambdues coses.
Les reaccions dels altres
grups han estat les previsibles, excepte la sorprenent d’ERC.
Aquests dies es parla molt de la polèmica causada
per les declaracions de Santi Santamaria acusant els nous cuiners de l’escola de
Ferran Adrià d’utilitzar alguns productes de laboratori a les seves cuines. El problema
no és, com diu Santamaria, de salut pública. La qüestió es respecte del
concepte de cuina que tenen cada un d’ells.
Es tracta d’una dicotomia múltiple: producte contra
tècnica, cuina contra laboratori, tradició contra modernitat, , allò conegut
contra allò per conèixer, cultura contra ciència, cuina nacional contra cuina
apàtrida. (continua)
Aquest dimecres vam tenir un ple extraordinari per
aprovar el pla d’inversions per als tres propers anys (2008-2011) Tot i que es
fa cada quatre anys, el pla d’inversions no és un pressupost executiu (o
executable). Bàsicament és una declaració d’intencions on l’equip de govern ens
mostra les seves prioritats inversionistes.
Però
un cop vista la proposta del govern, la sensació que et queda és que es tracta,
altra vegada, d’un anunci publicitari del govern. Molts projectes, però poca
concreció de com es finançaran. I els que ja se sap com es finançaran són els que ja estan en marxa,
ja sigui perquè els va projectar l’equip de govern anterior, ja sigui perquè
els ha impulsat aquest govern (pla de barris del Remei, complex cultural,
pavelló, llars d’infants, escola pública del centre, Can Pau Raba...).
Per
aquesta inconcreció i, sobretot per alguns projectes amb els que no estem
d’acord, la CUP ens vam abstenir. Si bé és cert que hi ha alguns projectes amb
els quals estem radicalment en contra (especialment l’ARE del Graell i la
Bòbila i el nou recinte firal), se’ns feia difícil votar en contra d’un pla que inclou unes millores que són
imprescindibles.
quimvic |
El circ |
dissabte, 17 de maig de 2008 | 17:28h
I continua plovent. I ja fa deu dies que no para
de ploure. I el pantà de Sau ha ampliat les seves reserves amb l’equivalent de
700 barcus. I tots els pantans del Principat han acumulat més del que ha d’aportar
el transvasament (aquest transvasament que no és transvasament, però que sí que
ho és, però que no, però que sí...).
Però el govern (els governs) antitrasvasista (antitrasvasistes)
continua (continuen) portant vaixells al mòdic preu de 280.000 € el viatge i
construint el tubu que ens costa 180 milions d’€.
Però més enllà de les necessitats d’aigua (de boca,
eh!), no hi ha pas interessos econòmics, no, no, i ara!
El
col·lectiu de blocaires ebrencs volem sumar-nos al rebuig que el
projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la
societat civil del territori. Considerem que la mesura no està
justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci
d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà
una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de
l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el
govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta
d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el
transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació
transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les
aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que
l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
O com convertir una tradició popular en una jornada mercantil.
L'Ajuntament de Vic va decidir (tard i malament, a més) que el dia de Sant Jordi només podrien vendre llibres al carrer les llibreries de Vic. Ni entitats, ni editorials alternatives... res, només els senyors del llibre.
Una mostra que els que ens governen (per més esquerres i socialismes que portin als noms) entenen la cultura només com un negoci.
Adjunto el manifest que ens van passar alguns dels afectats i que vam tenir durant tot el dia a la parada de la CUP (sense llibres, evidentment) perquè la gent el signés.
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
Ja no puc veure més enllà
dels teus ulls que m'estan mirant
quants cops hem hagut de callar?
he estat un temps sense pensar, somriures que no tornaràn,
he estat un temps sense parlar
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
si l'haguereu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat,
com jo que sempre ho duc dins del meu cap
la gent es pregunta, com sóc capaç d'odiar?
si l'haguereu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor
sempre anirem obrint pas
no estàs sol, no tingues
por, ja ningú embrutarà el teu cos
no estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor