quimvic |
D'arreu |
dijous, 12 de febrer de 2009 | 13:12h
Dissabte, 14 de febrer:
16:00h - Exposició fotogràfica "Del holocausto judío al genocidio
palestino", te solidari i lectura de cartes de nens palestins refugiats
al Líban. Lloc: Plaça de la Catedral.
18:00h - Projecció de la pel.lícula "Domicilio privado"; una producció palestina. Lloc: Centre Comunitari del Remei.
20:00h
- Xerrada "Palestina. 61 anys d'ocupació" a càrrec del Dr. Sami, metge
palestí resident a Vic i Manuel Tapial, cooperant en els camps de
refugiats del Líban. Lloc: Casal Claret.
22:00h - Concert
solidari amb el grup català-amazigh "Inumazigh" i el grup "Salsa de
pastor". Lloc: Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
Fins el 28 de febrer: Exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" Lloc: Bar 'El Grabat'.
Organitzen: Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, Centre Islàmic d'Osona, CUP Vic i Casal Manel Viusà.
Col.laboren: Ajuntament de Vic, Casal Claret i Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.
La setmana passada, el govern de la Generalitat
va aprovar el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. En aquest
pla es preveu, entre altres, construir un aeroport corporatiu-empresarial en un
radi de 80 quilometres de Barcelona. Sembla ser que hi ha tres comarques que
opten a ubicar aquest aeroport en el seu territori: l’Anoia, el Bages i Osona.
Com si fos un capítol més de la batalla per la capitalitat d’una vegueria ja
assumida per tots els dirigents de la nostra comarca, han engegat la batalla de
l’aeroport.
Però
el Pla esmentat no defineix aquest aeroport i ni tan sols esmenta quines
dimensions ha de tenir. En realitat, es tracta d’un aeroport pensat perquè hi
aterrin i s’hi enlairin bàsicament jets privats i aerotaxis. Això vol dir que
serà un aeroport destinat a una ínfima minoria de privilegiats que es poden
permetre viatjar amb aquest mitjà de transport. Una forma de viatjar que té uns
costos indecents, no només econòmics, sinó també ambientals.
Al ple
del passat dilluns, davant les nostres crítiques per com s’havia portat el tema
del parc tecnològic, l’alcalde va acusar la CUP de ser de dretes, ja que,
segons ell, dir que no es pot fer un parc tecnològic sense la complicitat de la
ciutat, la comarca i les empreses que suposadament n’han de ser les usuàries és
defensar els empresaris i, per tant, ser de dretes.
Vaja,
que negar-se a treure la simbologia franquista de la ciutat deu ser molt d’esquerres,
com fer un planejament urbanístic a la mida de promotors, constructors i
especuladors...
Però clar, aquest és el fruit del baròmetre municipal.
Com que l’enquesta dóna una bona qualificació a la feina de la CUP, amb la Laia
gairebé igualant la popularitat de l’alcalde i superant la resta de socis de
govern, ara toca atacar i intentar desqualificar els nostres posicionaments.
DIJOUS 15 de gener, concentració a Vic. A 2/4 de 9 del vespre a la Plaça del Pes.
Carta d'en David de La Fornal als solidaris i solidàries.
Salut camarades,
Un cop més tornem a trobar-nos davant el que
podríem anomenar un cas de quotidianitat repressiva, quotidianitat
perquè no ens cansem de repetir que aquests desagradables episodis no
són casos aïllats.
La persecució que estic patint aquests dies
no és pas pel fet d’haver-me declarat insubmís a l’exèrcit d’ocupació
espanyol, com van fer-ho milers de joves en el seu moment; no és per
haver-me manifestat el 12 d’octubre de 1998 contra el feixisme, com fem
des de fa més de deu anys per aquesta data.
Això és el que ens vol fer creure la jutgessa Isabel Gallardo.
Tampoc no era la bandera espanyola esquinçada a Terrassa el motiu que va portar el company Franki a la presó.
Ni les fotos del rei cremades el que van dur desenes de catalans a l’Audiència Nacional.
No va ser la «llibreta blava» la prova que va engarjolar la Núria Pòrtules.
No
acabaríem mai d’enumerar casos similars: els tres de Gràcia, els joves
de Torà, els de l’Hospitalet i Sants, la gent de Capellades, els
anarquistes, en Jona…
O el cas més dràstic: el de la Marina, en
Zigor, la Laura, la Lola i en Diego, que fa anys que estan dispersats
per presons franceses i espanyoles.
Tot això són excuses, el
veritable motiu és la seva feblesa, la seva por, saben que aquests
temps que corren donen la raó a la nostra militància constant.
Saben
que no colpegen una persona, saben que colpegen un moviment sencer, com
ho esteu demostrant amb les mostres de solidaritat que estic rebent
aquests dies.
Torno a repetir-ho: tenen por, tenen por i mostren
símptomes de debilitat. Haurien d’haver après que aquests cops
repressius creen llaços, teixeixen xarxes, refermen conviccions,
generen SOLIDARITAT, en sortim més forts malgrat la putada que suposa
entrar a la presó.
Avui em toca a mi, d’aquí a uns dies voldran
castigar l’Òscar de la Loke i l’Helena de La Quincalla amb l’excusa de
les penes multa. Ho estan fent constantment amb la població migrada,
mitjançant les seves lleis racistes.
Poden fer-ho amb qualsevol
de vosaltres, tant se val l’excusa, el cas és que estem en el camí
correcte i això no ho suporten, és hora de prendre la iniciativa,
d’ajuntar-nos com ho estem fent ara, d’aguditzar les contradiccions
d’aquest sistema miserable, de mostrar-nos ferms.
Perquè hem pres la humil decisió de no retrocedir!
A quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David
de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un
desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de
treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La
Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per
traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar
l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van
traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de
gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la
detenció i de l'empresonament immediat.
La detenció i l'execució
d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el
mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una
sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12
d’octubre de 1998.
Malgrat que la seva pròpia legislació
estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos
anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per
tal de poder segrestar el David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han
passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en
els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i
socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per
ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació
Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la
lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent
compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.
Són
aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la
lògica de la persecució política i els que expliquen la llista
d’aberracions que ara ha d’afrontar:
- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió.
Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la
victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó
pels seus ideals.
- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98.
Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per
tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa
deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme.
Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys
posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc,
victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la
complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo.
I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i
captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser
cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista
més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.
Les
al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en
David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó,
termini que expira el dia 16 de gener.
Avui, deu anys més
tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de
la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de
tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació
Cultural La Fornal.
Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política,
conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la
seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials,
els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.
'Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló'. Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l'Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l'espanyol).
Es referia a les cues causades per la gent que, sortint de l'àrea metropolitana, anàven a dues de les fires que aquestes dates apleguen quantitats impressionants de gent, el Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, ambdues a la comarca d'Osona.
Però pel periodista barcelocèntric que va escriure la nota (suposo que deuria ser una notícia d'agència), només són fires locals, perquè no es fan a Barcelona. És clar que quan parlen de la fira de Santa Llúcia, o qualsevol altra, no cal que especifiquin que parlen de la de Barcelona, ja se suposa, però quan parlen de coses que surten de la ciutat, aleshores es tracta de 'fires locals'.
I és que per alguns, l'univers comença i acaba a Barcelona, i fora d'això, només hi ha uns territoris que a vegades són un parc temàtic per anar-se a esbargir i altres vegades un gra al cul que només emprenya la capital.
Potser ja va sent hora que alguna especialitat mèdica comenci a estudiar aquesta malaltia que es podria anomenar Barcelotritis.
quimvic |
L'hortet |
divendres, 5 de desembre de 2008 | 13:05h
En el ple del dilluns passat la CUP va presentar la moció per la memòria històrica
que va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i de PxC (vès quines coincidències
més clarificadores) i l’encara més sorprenent abstenció del PSC(PSC-PSOE).
Avui
a la premsa surt publicat (de fet, es va dir al ple) que la CUP s’havia negat a
consensuar un text alternatiu. I això no és veritat.
Per una banda, en el text de la moció poca cosa hi
havia a consensuar (en tot cas, hi podia haver algun desacord en la part
expositiva, fàcilment consensuable si es manté la part dispositiva), ja que les
plaques es treuen o no es treuen (no es poden treure a mitges) i les
declaracions de fill adoptiu dels militars feixistes, igualment es revoquen o
no (no es poden revocar a mitges). A més, les accions que es proposaven estan
previstes (i són obligatòries) per la llei de la memòria històrica (qüestió
secundària per nosaltres, però que no ho hauria de ser per ells, que es passen
la vida dient que no fan tal cosa o tal altra perquè la llei no ho permet).(continua)
La setmana passada
es va presentar a la Casa Àsia de Barcelona el vi TEN de Pasanau, un projecte
artístico-vinícola nascut de la col·laboració entre Ricard Pasanau, del celler
Pasanau, l’artista japonès Wataru i el músic vigatà Pep Sala. La presentació va
comptar amb la presència del cònsol general del Japó a Barcelona.
Es tracta d’un vi
rosat de la denominació d’origen Priorat, amb un 100% de Garnatxa fet per
sangrat després de 24 hores de maceració i fermentació en acer inoxidable. El
disseny de l’etiqueta ha anat a càrrec de l’artista japonès Wataru, i
s’acompanya amb un mini CD amb la música que ha creat Pep Sala en exclusiva per
acompanyar aquest vi.
Nascut de la
sintonia dels tres personatges, Pasanau, Wataru i Pep Sala, TEN (cel en
japonès) és l’homenatge a la benedicció del cel, a la terra del Priorat i a la
gent d’aquesta terra.
D’aquest vi se
n’ha fet una edició limitada de 500 unitats i es comercialitza en una caixa
dissenyada per Wataru que conté una ampolla, una etiqueta per a col·leccionista
i el mini CD amb la música de Pep Sala, a un preu aproximat de 33 €.
A Vic, es pot
trobar a l’ESPERIT DE VIC (Pl. Santa Teresa, 3).
Aquesta
setmana, com cada any per aquestes dates, s’ha parlat molt de la guia Michelin
i les seves estrelles.
Amb les
estrelles concedides enguany, en Santi Santamaria s’ha convertit en el tercer
xef europeu (i quart a nivell mundial) que ha aconseguit acaparar 7 estrelles.
(3 pel Can Fabes, 2 pel Sant Celoni de Madrid i una per l’Evo de Barcelona i
pel Tierra de Toledo).
Més
enllà del valor que puguin tenir aquestes estrelles, el més sorprenent és que
aquesta dada s’ha amagat a gairebé tots els mitjans de comunicació. Si aquesta
circumstància s’hagués donat amb algun dels cuiners oficials del règim (com el
Ferran Adrià o el Sergi Arola), hauria estat notícia de portada a tots els
diaris. Però el Santamaria ara mateix és un personatge maleït, i només perquè
es va atrevir a dir el que pensava, encara que no agradés a tothom.
El proper divendres 3 d’octubre un membre de la Plataforma NO a la MAT
i de Maulets Osona està citat a declarar al jutjat d'instrucció número
1 de Vic, acusat d'uns suposats danys a les obres de la MAT. Continuem
denunciant la lentitud de la justícia respecte a un projecte de molt
dubtosa legalitat, per la seva mancança d’estudi d’impacte ambiental,
per el frau de llei en la tramitació d’un projecte fragmentat quan es
un projecte unitari de caràcter transfronterer i l’evident atac contra
el nostre territori la nostra cultura, la nostra economia i la salut
del nostre poble. Tot i les milers d’al·legacions presentades i les
denuncies al Tribunal Suprem veiem que sense encara obtenir cap
resposta, tenim la comarca d’Osona sembrada per immenses torres de
ferro. En canvi, no tenen cap mena d’escrúpols alhora de
criminalitzar el moviment per la defensa del territori. I en aquest
cas, la justícia va a una velocitat molt diferent, des del juliol, dos
membres de la plataforma contra la MAT han estat citats a declarar ja
(primer en Nil i ara en Xevi) sota acusacions de dubtosa veracitat i
probitat. Denunciem també la clara aposta de l’Estat espanyol i la
Generalitat pels interessos d’una empresa privada com REE posant al seu
servei el seu aparell politic, economic, jurídic i repressiu. Es per
això que convoquem el proper dijous a les 8 del vespre a una
concentració a la Plaça del Pes de Vic en la que hi haurà diversos
parlaments de suport a les persones encausades i de denúncia de la MAT. Alhora,
convoquem també a una concentració de suport davant el jutjat
d'instrucció número 1 de Vic en suport a en Xevi, que hi serà
declarant. Un cop finalitzada la declaració es realitzarà una roda de
premsa per aclarir totes les qüestions judicials entorn el cas.
Aquest matí, a la tertúlia esportiva de RAC1, he escoltat aquesta conversa, que ens demostra que qualsevol pot ser tertulià a la ràdio. Crec que l'autor d'aquestes barbaritats ha estt un tal Enric Bañeres (tot i que no n'estic segur).
El tertulià deia que l'Abidal és el nou Bogarde (i un altre tertulià, irònicament, ha dit que està en Ramadà i per això no deu córrer). La resposta ha estat la següent: (textualment)
Pues els ISLAMISTES del Sevilla no deuen fer el mateix Ramadàn, perquè l'altre dia corrien que se les pelaven... però és igual, no vul POLITITZAR la cosa...
M'he quedat sense paraules, totalment esmaperdut i garratibat.
Ahir, a la sala de plens de l'Ajuntament de Vic hi va haver, encara que només per un curt espai de temps, l'estelada penjada de la taula dels dos regidors de la CUP.
Avui, la penjo al bloc.
Demà, hauria d'estar al balcó de l'Ajuntament. Hi serà?
En Quico Sallés, més
conegut com l’home del canguro, ja té bloc.
Aquest matí
m’ho ha dit, però com que feia molt temps que ho deia, fins que no ho he vist,
no m’ho he cregut.
Blocaires d’Osona,
ja podeu (podem) tremolar, que s’ha acabat l’oasi osonosfèric. A partir d’avui,
tots estem exposats a la incisiva lletra d’en Quico.
I sembla
ser que aviat atacarà amb més novetats...
Arrel de la no aprovació al ple de l’Ajuntament de Vic de la moció de la
CUP que demanava de penjar l’estelada els dies 10 i 11 de setembre a la balconada de l’ajuntament, han aparegut
algunes informacions que, sense ser mentida, no són ben exactes. (n'hi ha més)
Al ple de l’Ajuntament de Vic
d’aquest migdia es discutia a instàncies de la CUP la moció que proposava que l’estelada
onegés a l’Ajuntament els dies 10 i 11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de
Catalunya i com a record del centenari
de la creació d’aquest emblema, símbol de la lluita per les llibertats
nacionals del nostre país.
Però a Vic, no onejarà l’estelada,
ja que els regidors de l’equip de govern (CiU, ERC i PSC) i els de la neofeixista PxC no
l’han votada.
D’aquesta manera, l’Ajuntament de Vic s’alinia amb l’Ajuntament socialista
de Lleida, que fins ara era l’únic que no havia aprovat la proposta, i s’allunya
d’Ajuntaments com Vilafranca, Manlleu, Vilassar, Arenys de Munt, Tona, Berga i
tants d’altres que han aprovat la moció amb els vots favorables de CUP, ERC,
CiU i ICV en alguns casos. (n'hi ha més)
Dissabte, 14 de febrer:
Al ple
del passat dilluns, davant les nostres crítiques per com s’havia portat el tema
del parc tecnològic, l’alcalde va acusar la CUP de ser de dretes, ja que,
segons ell, dir que no es pot fer un parc tecnològic sense la complicitat de la
ciutat, la comarca i les empreses que suposadament n’han de ser les usuàries és
defensar els empresaris i, per tant, ser de dretes.
DIJOUS 15 de gener, concentració a Vic.
Prou persecució política.
'Dues fires locals provoquen cues de 43 quilometres a Montmeló'. Aquest era el titular que apareixia ahir, almenys a les edicions digitals de l'Avui, El Periódico i La Vanguardia (aquest darrer, òbviament, traduït a l'espanyol).
En el ple del dilluns passat la CUP va presentar la moció per la memòria històrica
que va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i de PxC (vès quines coincidències
més clarificadores) i l’encara més sorprenent abstenció del PSC(PSC-PSOE).
El proper divendres 3 d’octubre un membre de la Plataforma NO a la MAT
i de Maulets Osona està citat a declarar al jutjat d'instrucció número
1 de Vic, acusat d'uns suposats danys a les obres de la MAT.
Aquest matí, a la tertúlia esportiva de RAC1, he escoltat aquesta conversa, que ens demostra que qualsevol pot ser tertulià a la ràdio. Crec que l'autor d'aquestes barbaritats ha estt un tal Enric Bañeres (tot i que no n'estic segur).
En Quico Sallés, més
conegut com l’home del canguro, ja té 
Arrel de la no aprovació al ple de l’Ajuntament de Vic de la moció de la
