 Era l’àtom més gran que havia vist mai, i això que n’havia vist un munt! Sobretot a la supernova, on cada dos per tres xocava amb algun, però també déu n’hi do els que havia vist des que en va sortir. Es pensava que ja els coneixia a tots, però evidentment estava equivocat...  La Cort de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que no es pot patentar la recerca científica amb cèl·lules mare quan comporti la destrucció d’embrions humans. La sentència interpreta el concepte d’embrió humà en un sentit ampli que, en determinats casos, inclou òvuls no fertilitzats.  Mentre rumiava com passar l’estona va veure que era a punt d’avançar una altre electró. Ja tenia amb què entretenir-se... Comptaria les partícules avançava!  Cada cop se sent més. Així que alguna de les tantes administracions públiques que tenim anuncia una retallada de serveis adduint manca de recursos econòmics sentim alguna veu que es queixa perquè “si es combatés el frau fiscal no caldria retallar”. L’afirmació sovint du implícita una connotació acusatòria, insinuant la complicitat de les administracions públiques amb el frau fiscal.  Però de de cop i volta tot canvia. Tot d’una ja no xoca amb ningú. Sorprès, en Take mira al seu voltant i veu que tothom, àtoms, electrons i fotons, es mou en la mateixa direcció que ell. És com si de cop i volta tots s’haguessin posat d’acord: “cap allà!”. I cap allà van tots, avançant en línia recta... Quina diferència amb abans, quan cadascú anava en una direcció diferent i xocaven tan sovint els uns amb els altres.  Hi va haver un poeta que es va referir a les estrelles com “les espelmes de la nit”. És una frase preciosa, però la realitat és bastant menys poètica perquè amb el que hauríem de comparar el Sol, o qualsevol altra estrella, no és amb cap espelma sinó amb una immensa bomba atòmica.  L’anàlisi comparativa del finançament públic de l’R+D ofereix unes dades poc galdoses per a Catalunya en relació al nostre entorn, particularment amb l'Estat espanyol.  En dades macroeconòmiques, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol, el 2009 va ser el primer any de crisi, i això va quedar reflectit en el finançament de l'R+D tant per part dels sectors públic com privat, i del provinent de l'estranger.  L’INE ha publicat les xifres de despesa en R+D durant l’any 2010 tant per al conjunt de l’Estat com desglossant les xifres per comunitat autònoma. També aquí fa la impressió que els efectes de la crisi no han arribat a tot arreu.  ...que estigui a l’alçada de la noblesa dels seus ideals.  Sovint quan sentim a parlar del retorn de la ciència a la societat pensem només en transferència de tecnologia i en innovació. Aquesta és, certament, una mena de retorn; però no és l’única. La divulgació, com a transferència de coneixement, constitueix una altra mena de retorn.  Deixeu-me matisar: la notícia no és que no existeixi sinó que no pot existir. La imatge d’un goril·la gegant enfilat a l’Empire State Building és cinematogràficament impecable. Èpica, inoblidable. Tota una troballa de les històries de ficció. Però només de les de ficció, perquè la llei de la gravetat impedeix que la biologia produeixi una criatura com aquesta.  Dijous passat van filtrar la notícia, i l’endemà la sala de premsa del CERN bullia d’expectació. Per la tarda ja era oficial: pendents encara d’algunes revisions, un equip d’investigadors havia detectat unes partícules –neutrins- movent-se més ràpides que la llum al buit, aquells famosos 300.000 km/s. L'endemà ens vam llevar amb dos titulars: un parlava d’una revolució a la física, i l’altre que Einstein i la seva teoria de la relativitat estaven equivocats. N’hi ha per tant?  L’ Institut Europeu de Ciència i Tecnologia (EIT) ha elaborat un document on proposa incrementar dels 3 actuals fins a 12 el nombre de comunitats de coneixement i innovació (KIC) i reclama un pressupost de 4.000 milions d’euros per al període 2014-2020. La Comissió Europea estudiarà ara el document i a finals d’any passarà la seva proposta al Parlament i al Consell Europeu.  La setmana passada es va constituir la Comissió per a l’estudi de la governança, formada per cinquanta representants dels àmbits universitari, social i polític. La comissió té l’encàrrec d’elaborar, en el termini d’un any, propostes concretes per a un nou model de governança en dos àmbits: l’estructura de la universitat i els seus sistemes de govern, incloent la seva direcció i els sistemes d’elecció. |
Accés de l'autorCategoriesÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
