El febrer passat l'Ajuntament de Castelldefels va engegar una campanya institucional de recollida d'aliments amb un logo, en la meva opinió, completament ambigu i del tot inapropiat: això no és solidaritat, és caritat.
Alguns/es ciutadans/es vam adreçar-nos per escrit a l'Alcalde Manuel Reyes(reconeixent explícitament la bona voluntat, l'esperit de solidaritat i col·laboració del veïnat que col·labora en aquesta campanya) però manifestant que, si al nostre municipi hi ha famílies amb greus problemes econòmics, aquesta no és la via de solució adequada.
En aquest mateix escrit li demanàvem que fes públiques al Pleles dades relatives a l'índex de pobresade Castelldefels i lesmesures previstes a curt i mig termini
Tampoc trobo les dades demanades a les estadístiques de la pàgina web
Deixant de banda el tema solidaritat versus caritat, en la meva opinió, la difusió d'aquesta campanya està molt malament dissenyada ja que:
1) En cap moment, s'informa de com es garanteix la seva traçabilitat,
2) Quins són els criteris emprats en la distribució dels aliments.
Què vull dir amb "traçabilitat"? Fa molts anys, per motius professionals tractava amb un transportista de Sant Boi (de qui, per motius obvis, no esmentaré el nom comercial). Un dia, parlant d'aquest tipus de campanyes de recollides de joguines, d'aliments, etc. als grans centres comercials em va fer un comentari que em va quedar gravat al cap per sempre més: "Si la gent sabés... no donaria res". Es referia als bens que es "distreien" pel camí... Res de nou a l'horitzont.
Amb aquest comentari no vull dir que això estigui passant a la meva ciutat. Però els nostres gestors/es haurien de garantir a les persones que fan aquests donatius que tot el procés està controlat informant en mans de qui està el transport, l'emmagatzemat i la distribució.
En la notícia publicada en castellà, s'havia traduït el nom del centre comercial "Ànec Blau" per "Pato Azul".
"L’any 1990 l’Ajuntament de Castelldefels es va integrar al Consorci per a la Normalització Lingüística amb l’objectiu d’impulsar la normalització de l’ús del català a la ciutat.
Avui en dia, vint anys més tard, considerem que la política de foment de la llengua oficial de Catalunya potser és encara més important ja que constitueix una eina important d’integració social que hauria de ser potenciada al nostre municipi, en primer lloc i principalment, des de l’Ajuntament. (...)"
He de dir que aquesta errada ja està corregida a lapàgina webde l'Ajuntament:
A Catalunya, una de cada 5 persones estem en risc de quedar fora de joc.
Sense casa, sense feina, sense menjar.
La 'Marató per la Pobresa' proposa fer front a aquesta xacra amb caritat.
Però no falten cadires, sobra cinisme.
La pobresa té responsables. Si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3. Així que sobren capitalistes i sobra la violència que els empara.
No falten cadires.
La pobresa és intrínseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d'alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats.
El 27 de maig, nosaltres no jugarem el seu joc.
Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries.
#sobrencadires
Un treball col·lectiu de:
Eudald Griera, Pau Llonch, Júlia Valencia, Guillem Celada, Raquel Farràs, Gina Martín, Brahim ait Elhaj, Rosa Bernaus, Albert Rosell, Josep Colom, Moi Martínez, David Mateos, Núria Roqué i Lucas Martín.
Equip de vídeo: Pau Martí, David Datzira i Emma Giné.
Música: Iol Cases i Arecio Smith.
Sabadell, 19 de maig de 2012
"Si recaptéssim els diners de l’evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos obtinguts en una marató de TV3"
La poesía es un arma cargada de futuro, Gabriel Celaya (1911-1991)
Cantada per Paco Ibáñez (Palau de la Música, 2002)
LA POESÍA ES UN ARMA CARGADA DE FUTURO
Cuando ya nada se espera personalmente exaltante, mas se palpita y se sigue más acá de la conciencia, fieramente existiendo, ciegamente afirmado, como un pulso que golpea las tinieblas,
cuando se miran de frente los vertiginosos ojos claros de la muerte, se dicen las verdades: las bárbaras, terribles, amorosas crueldades.
Se dicen los poemas que ensanchan los pulmones de cuantos, asfixiados, piden ser, piden ritmo, piden ley para aquello que sienten excesivo.
Un niño le preguntó a su padre: “Papá, ¿cuándo terminará la crisis mundial?”. Él le respondió: “Hoy”.
Esto termina cuando a cada uno de nosotros se nos meta el gusano obsceno de la rabia, de la revolución personal y de las ganas de tomar las riendas de nuestra propia vida. “Me da igual lo que digan que harán por mí, yo sé lo que yo voy a hacer: emprender”.
De elPeriódico.cat, article "Eurovegas, esprint final" (09-05-12)
Transcric l’últim paràgraf:
EL TREBALL DEL 'LOBBY'
El màxim representant a Europa de la companyia que dirigeix Sheldon Adelson, Andrew Tottenham, i els seus col·laboradors, instal·lats a Madrid en l'últim mes, han viatjat a Barcelona gairebé cada setmana, moltes vegades fins i tot dos i tres dies seguits. Han celebrat desenes de reunions amb els diferents equips de la Generalitat que s'ocupen d'aquest tema.
Les conselleries d'Economia i Territori, sota el paraigua de Presidència, porten el pes de les converses. A aquests negociadors, entre els quals hi ha els mateixos consellers però també secretaris, directors d'organismes amb competències en la possible implantació d'Eurovegas i gabinets jurídics interns i externs, s'hi suma ellobbyempresarial, en què figuren Carles Vilarrubí, vicepresident de la Banca Rothschild; Marc Puig, conseller delegat del grup de perfumeria, i Isak Andic, fundador de Mango, entre altres que de moment prefereixen mantenir-se a l'ombra. És un grup que es va incorporar al nucli dur de les negociacions després de l'última visita d'Adelson als terrenys del delta del Llobregat, el 21 de febrer, però que últimament també s'ha desplaçat a Madrid o Las Vegas per actuar com a mediadors.
Per poder contextualitzar aquesta notícia resulta imprescindible llegir l’article “Eurovegas” per Montserrat Lligades Sorribas publicata "Viladecans, Punt de Trobada" (n. 55, any 6, 15-05-12, pàg. 9) (publicació adjunta a aquest post)
ReyesH |
15-M |
dimarts, 15 de maig de 2012 | 15:17h
(Traductor automático de Google al castellano en esta misma página, a la derecha)
L'any passat, el 15-M (o, millor dit, el 16-M) em va agafar a terres canàries. Aquell dia em va saber molt de greu no viure aquesta experiència única en primera persona a casa... Però aquest sentiment va durar poc. De seguida vaig conèixer gent molt maca amb qui sempre m'uniran aquells moments compartits tan especials.
Avui he tornat a escoltar el hiphop "Tomamos las plazas" composat pels joves músics Habitus i Leroy, i produït per Jaime Jimenez en Palm Records, que conjuntament van regalar als Indignados 15-M Las Palmas i que a la Plaça San Telmo ens va fer plorar i cantar a la vegada... Com algú va escriure al web de l'Acampada: "Esta es la explosión de creatividad, con cabeza, con conciencia y con valentía que necesitábamos."
I avui he tornat a cantar-la i a plorar...
Endavant amigues canàries!
Aquests dies es faran molts actes reivindicatius arreu el món i cadascú/na ho viurà a la seva manera.
Les entitats que hi participen i els i les ponents d'aquest fòrum no els qualificaria jo precisament de "perroflautas"... Qui ha dit que el 15-M és mort? Anem poc a poc perquè anem lluny...
DIUMENGE 13M:
11h Presentació del Fòrum dels Pobles
11:15h – 13:45h Debats temàtics
Causes de la crisi:Miren Exezarreta (Taifa), Albert Sales, Jesús Carrion i Jordi Calvo (Campanya Banca Armada)
Política al descobert: Gerardo Pisarello i Assemblees Ciutadanes Constituents
Educació: PUDUP, Uni Indignada, Marea Groga, Bressol Indignades
Aturem Eurovegas
13:45h-14:45h Plenària
14:45h-16:45h Dinar popular i activitats culturals
ReyesH |
15-M |
divendres, 11 de maig de 2012 | 13:54h
Estic esperant conèixer els col·lectius i entitats que participaran en aquest Fòrum. Em consta que ja han confirmat su assistència el Fòrum Social Català i la Plataforma Aturem Eurovegas.
Polèmica per una professora que ensenya «massa» als seus alumnes
Els pares de P4 de l'Escola Espanyola d'Escaldes es revelen contra la forçada marxa de la mestra
Destaco aquests paràgrafs tant il·lustratius (la negreta és meva):
L’article comença així:
“Els pares dels infants de P4 d'una classe de l'Escola Espanyola d'Escaldes-Engordany estan indignats amb la decisió del centre d'obligar a marxar la seva professora, tutora dels nens des de fa dos cursos.Els 11 alumnes, malgrat tenir només quatre anys, saben ja llegir, comencen a escriure i també saben sumar i restar. Aquest és un dels motius que queden palesos a l'informe realitzat per un inspector procedent de Madrid, el qual ha estat avalat per la direcció del centre educatiu escaldenc.
Segons lamenten els pares, l'informe aconsella que la professora marxi de l'escola i retorni a Espanya, justificant, entre d'altres, que els alumnes tenen un nivell massa alt, que no es correspon al desenvolupament curricular d'aquest curs escolar a una escola pública.(...) Els pares parteixen d'un punt de la llei d'educació espanyola, que exposa que s'ha d'oferir uns mínims d'ensenyament, però en cap cas es menciona que hi hagi d'haver uns màxims.
“És un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.”
Realitzat l'any 2010, està fet amb el material de setanta entrevistes, més de quaranta hores gravades, realitzades en catorze indrets del territori català, amb un equip professional.
Manifest de la comunitat educativa de Castelldefels en defensa de l'ensenyament públic
13 de març
Aquests darrers anys, i en especial d’enç{ que la “crisi” econòmica la paguen els serveis públics, l’Educació Pública ha patit un seguit d’agressions per part del Departament pel que fa als recursos econòmics, als recursos humans i a les futures construccions, que han afectat directament a la qualitat del nostre servei educatiu i, en conseqüència, als nostres alumnes i fills/es.
És per això que tota la comunitat educativa de Castelldefels ens hem unit per fer-nos escoltar i volem dir:
- La nova biblioteca de Castelldefels ja no es dirà Ramon Fernàndez Jurado, un canvi que ha indignat l'oposició i ha suscitat una campanya social en contra
- El govern local argumenta que el nom de Central s'ajusta a la realitat
PD1 En realitat no es tracta d'una nova biblioteca sinó de les noves instal·lacions de la única biblioteca (és a dir, la mateixa) d'una ciutat de més de 63.000 habitants.
PD2 Les noves instal·lacions s'han obert al públic el 23 d'abril, diada de Sant Jordi, però encara no hi ha data d'inauguració oficial... ¿¿¿ ????
En aquest post m'he proposat fer un recull d'informació sobre el tema que justifica aquesta reacció ciutadana i que inclou aquests punts:
- Proposta de Moció del “Col·lectiu Ramon Fernàndez Jurado” per restablir el nom original a la bibliotecade la ciutat, que es lliura als grups municipals per la seva presentació al Ple.
- Text llegit al Ple Municipal de Castelldefels del 26 de gener del 2012 pel president del Grup de Poesia Alga, en nom propi, de molts ciutadans i ciutadanes i d’algunes entitats culturals.
- Ramon Fernàndez Jurado (Almería, 1914-Barcelona, 1984). Breu nota biogràfica (amb referències a lectures complemèntaries) sobre el seu activisme i lluita polítics i socials que complementa la informació relativa al vessant cultural que ens recorda el text de la Moció.
- En una reunió el 25 de febrer del 1984, on es parlava de com seria Castelldefels l’any 2000, Ramon Fernàndez Jurado va demanar la paraula i va llegir aquest poema que acabava d’escriure allà mateix: “El meu Castelldefels”
- Adhesió a la petició i recollida de signatures
- Contactar amb la Plataforma.
Proposta de Moció del “Col·lectiu Ramon Fernàndez Jurado” per restablir el nom original a la bibliotecade la ciutat, que es lliura als grups municipals per la seva presentació al Ple.
El passat 12 de desembre de 2011 l’alcalde de Castelldefels, mitjançant decret, resolia canviar el nom de la Biblioteca Municipal en el context del trasllat del servei a un nou edifici, substituint Ramon Fernàndez Jurado per Central.
La Biblioteca de Castelldefels porta el nom de Ramon Fernàndez Jurado des que el Ple de l’Ajuntament, en la sessió celebrada el dia 25 de març de 1986, va acordar posar-li per UNANIMITAT de les forces polítiques representades. I és el que ha portat des de la inauguració el dia 20 d’abril de 1986. Fa, doncs, 26 anys.
Creiem que la nova ubicació de la Biblioteca no ha de fer-ne variar el nom, perquè tot i canviar d’edifici, el servei serà el mateix, ampliat i millorat; en definitiva, continuarà essent la biblioteca de la ciutat.
Pensem també que no és bo per Castelldefels eliminar un nom amb una història de 26 anys, que forma part de la seva identitat i que la ciutadania s’ha fet seu. El canvi de nom només es pot entendre si hi ha la voluntat de reescriure la història.
