Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

3 d'agost de 2017
0 comentaris

Beques universitàries: dades dels últims 10 anys

Pendents de la seva transferència a la Generalitat, l’Administració General de l’Estat encara manté la gestió de les beques i ajudes universitàries. Any rere any, el percentatge d’ajuts concedits (tant en nombre de concessions com en import econòmic) a universitaris catalans és molt inferior al seu percentatge respecte el total d’estudiants al conjunt de l’Estat.

Mentre en els conjunt dels últims 10 anys els universitaris catalans han representat el 15,6% dels universitaris de conjunt de l’Estat, només han estat destinataris de l’11,0% de les beques.

El percentatge encara disminueix més si, en lloc de calcular el percentatge de nombre d’ajuts, calculem el percentatge de diners concedits: el 10,0%. És a dir, que l’import mig de les beques atorgades als universitaris catalans és inferior a l’import mig al conjunt de l’Estat. Tot això, malgrat que les taxes a Catalunya són les més cares de l’Estat! Un cas extrem el tenim al curs 2012-13 on el preu a Catalunya (33,52 € per ECTS) va ser gairebé el doble de la mitjana estatal (17,90 € per ECTS).

Al final del text hi trobareu una gràfica amb l’evolució dels percentatges del sistema universitari respecte el conjunt de l’Estat en nombre d’estudiants, nombre de beques i ajuts rebudes, i en import de les beques i ajudes rebudes. S’aprecia que en absolutament tots els anys el percentatge de beques atorgades a estudiants d’universitats catalanes va ser inferior.

Fonts: INE; Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Idescat.

El litigi es va iniciar al curs 1994-95 amb la interposició, per part de la Generalitat, d’un conflicte de competències arran de la convocatòria del govern central. El Tribunal Constitucional, que per algunes coses va molt ràpid, va trigar 7 anys a dictar sentència. Però finalment ho va fer, al setembre del 2001 (sentència 188/2001), i va dictaminar que la convocatòria de beques universitàries per part de l’Administració General de l’Estat vulnerava les competències de la Generalitat (les de l’Estatut de 1979). Com a conseqüència, la comissió bilateral Estat-Generalitat en va incloure la transferència a la seva agenda. Setze anys després, el més calent encara és a l’aigüera.

En aquests 23 anys hem vist majories simples i absolutes –tant allà com aquí- hem vist com Jordi Pujol i Felipe González deixaven de ser presidents, com Maragall, Montilla i Mas –aquí- i Aznar i Zapatero –allà- esdevenien i deixaven de presidents, i com Puigdemont i Rajoy accedien a la presidència. També hem vist com s’aprovava un nou Estatut d’autonomia que atorga a la Generalitat (article 172.1.g) la competència exclusiva de la regulació i gestió d’un sistema propi, i “si s’escau” també dels fons estatals, de beques i ajuts universitaris. El que no hem vist és ni la transferència d’aquestes competències ni la gestió i regulació dels fons estatals.

Més enllà perjudicar els estudiants i les famílies catalanes, l’actual situació és un absurda perquè no permet –a ningú- fer una política de taxes i beques universitàries. Simplificant-ho molt, hi ha dos plantejaments possibles: un amb taxes universitàries altes i moltes beques, i un altre amb taxes molt baixes però poques beques. Amb el primer plantejament, unes taxes cares fan que “els rics” paguin molt, alhora que s’ofereixen moltes beques per garantir la justícia social, perquè qui no es pugui permetre pagar aquestes taxes també pugui accedir a la universitat. Amb el segon plantejament unes taxes universitàries molt baixes ja garanteixen que ningú en quedi exclòs per motius econòmics, però si les taxes són tan baixes –o fins i tot gratuïtes- aleshores no calen gaire beques…

Podem dubtar a l’hora de decidir quin dels dos models ens agrada més, però el que és evident és que la política des taxes i la política de beques depenen una de l’altra. No pot ser que una vagi per un cantó i l’altra per un altre… Què passa a Espanya? Doncs que el govern central va transferir a totes les comunitats autònomes –a totes- la competència per fixar les taxes universitàries, però es queda la competència en matèria de beques. Així doncs, a tot Espanya la política de taxes la fa un govern –l’autonòmic- i la de beques un altre –el central. És evident que això no té cap sentit.

Enllaç a la sentència TC/188/2001

(Article publicat a la pàgina de Facebook d’Economia i Treball d’ERC, 03/08/2017)

Quin president?
25.08.2009 | 9.54
Indefensos
07.06.2013 | 8.46

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.