Eureka!

Orgullós del meu Parlament i del meu Govern, per haver declarat nuls els judicis polítics del franquisme i per haver publicat els noms de les persones per ells condemnades. Content, molt, per tots aquells que poden veure reconeguda -tan simple com això- la repressió que van patir els seus germans, pares, avis, oncles…

Moix, molt, per saber que a la llista no hi trobaré les persones que van patir represàlies sense cap judici. Les seves penes no consten enlloc, però van ser reals. Continuaré -en ordre alfabètic- la llista amb uns represaliats que conec:

BATLLE FALGÀS, ARTUR. No se li va reconèixer el títol universitari en enginyeria perquè li havia atorgat la Generalitat. Quan va morir, els seus fills van cedir el diploma a un museu, que el va rebre amb sorpresa i il·lusió perquè era el primer que veien “sabíem que existien, però no n’havíem vist cap perquè la majoria dels titulats els havien destruït, per por.”

BOSCH PUJALS, JOSEP. Presoner al camp de concentració de San Pedro de Cardeña, Burgos. Durant la seva reclusió es va vendre un rellotge de plata de la seva mare -l’únic objecte personal que tenia de la seva mare, que havia mort quan ell era adolescent- per un xusco de pa. En tornar va saber que el bar que regentava havia estat incautat per la Falange, quan va anar a demanar una indemnització, l’alcalde -ofès- li va dir que en lloc de reclamar hauria de donar les gràcies perquè no l’haguéssin afusellat.

RIGAU GONZALBO, JEANETTE. Va ser secretària al Departament d’Economia de la Generalitat durant la República, per aquest motiu després del 26 de gener de 1939 ja no va poder poder treballar mai més.

Quina pena. Quin fàstic. I quines ganes de deixar enrere Espanya, i oferir un altre país a la meva filla.