Eureka!

La setmana passada es va estrenar la sèrie Genius, sobre la vida d’Albert Einstein. Més enllà de de les nobleses i misèries de la seva vida personal i de l’impacte dels seus descobriments, la figura d’Einstein és una escenografia perfecta per repassar una de les èpoques més convulses d’Europa: la que va de finals del segle XIX al món que va quedar després de la Segona Guerra Mundial.

El primer episodi de la sèrie va transcórrer entre 1894 –quan, amb 15 anys, decideix marxar d’Alemanya- i 1932 quan, després d’haver-hi tornat per la porta gran, en marxa per segona i definitiva vegada. Evidentment, el naixement del feixisme en va ser un protagonista destacat. En un moment d’aquest primer episodi, un catedràtic universitari fa referència –amb menyspreu- a “la ciència dels jueus”. A què es referia?

La segona gran revolució

Aquests anys, però, també coincideixen amb una de les dues grans revolucions de la física, quan el naixement de la mecànica quàntica i la relativitat la van capgirar com un mitjó. Una revolució només comparable al naixement de la “nova ciència”, als segles XVI i XVII, quan els Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton es van desfer de les consideracions metafísiques i van abraçar el mètode experimental.

Un fet destacable de la segona gran revolució de la física és que bona part dels seus protagonistes eren jueus: Einstein, Schrödinger, Bohr, Born, Meitner, Pauli, Neumann, Wigner, Bethe, Levi-Cività, Ehrenfest… És casual? No, gens.

A finals del segle XIX bona part de la comunitat científica creia que la física estava arribant a final de trajecte, que ja s’havia descobert gairebé tot el que hi havia per descobrir, que els acadèmics d’aleshores tancarien definitivament la porta a cap nou descobriment quan quadressin les poques coses que quedaven pendents –l’efecte fotoelèctric o la naturalesa esquiva de l’èter. Després d’això, res. Als països més preocupats per la ciència, professors universitaris visitaven els instituts i orientaven els joves amb talent vers les enginyeries o la física aplicada. Un cop conegudes totes les lleis de la naturalesa, el futur era a les seves aplicacions, a la tecnologia. Per això, perquè les millors perspectives laborals eren allí, a molts països europeus als jueus se’ls va dificultar l’accés a la ciència aplicada i els van anar arraconant cap a la física teòrica que –creien- no duia enlloc. Per això bona part dels científics que van revolucionar la física amb idees noves –especialment als països on l’antisemitisme era més viu- eren jueus. I per això l’antisemitisme va trobar aliats fins i tot entre les elits intel·lectuals. I, paradoxes de la història, els acadèmics científicament més conservadors -brillants, però conservadors- es van donar la mà amb els feixismes, que a principis del segle XX eren ideologies revolucionàries.

PS Aquest primer episodi també va apuntar alguns clarobscurs de la biografia d’Einstein. Alguns de força coneguts, com la valentia a l’hora de defensar les seves conviccions, però també d’altres dels que no se’n parla tant i que poden donar molt de suc, com la relació amb la seva primera muller, Mileva Marić.