Eureka!

Sovint es diu que, arran d’una xiulada a l’himne espanyol, la dictadura d’en Primo de Rivera va tancar el camp del Barça. No és correcte: el que va tancar va ser el Barça. Tot ell va desaparèixer –se’l va donar de baixa al registre d’entitats- durant tres mesos. El motiu, això sí, va ser la xiulada amb què els culers van rebre l’himne espanyol abans d’un partit amistós amb el Júpiter.

El governador civil de Barcelona -Joaquín Milans del Bosch, avi del Jaime Milans del Bosch que es faria famós un 23F- va ordenar clausurar el Barça per castigar aquesta manca de respecte. Donar de baixa el club volia dir, entre altres coses, impedir cobrar les quotes dels seus socis –que automàticament van deixar de ser-ho, perquè sense club no hi pot haver socis. Durant aquells tres mesos ningú podia rebre cap ingrés en nom del FC Barcelona, ni en podia fer cap despesa. Tots els treballadors del club es van quedar a l’atur, i els futbolistes sense equip. Les autoritats militars també van comminar el president del Barça, Hans Gamper, a marxar d’Espanya una bona temporada, que van acabar essent cinc anys. No era una sanció esportiva. L’objectiu no era impedir el club guanyar aquesta o aquella competició, l’objectiu era que el club desaparegués.

Va passar, però, que en aquells tres mesos els socis del Barça es van organitzar, i van continuar pagant l’import de les seves quotes. I gent que no n’era sòcia també s’hi va apuntar. Amb aquells diners es va continuar pagant els treballadors del club. Aquell “Barça a l’ombra” no només en va poder mantenir els ingressos durant la sanció sinó que en va reduir les despeses. No es va jugar cap partit, no hi va haver desplaçaments, no es va llogar cap local ni cap instal·lació. Com a resultat, quan, tres mesos després, el “Barça a l’ombra” va desaparèixer perquè el FC Barcelona va tornar a la vida, aquest era més fort que abans de la sanció. Les seves finances estaven millor que abans i el club tenia més socis que mai. I els vincles de fraternitat dels socis i seguidors amb el club s’havien enfortit.

Fa unes setmanes la justícia espanyola va sancionar Òmnium Cultural i l’ANC, cadascuna amb una multa de prop de mig milió d’euros, per activitats lligades al 9N. Fa uns dies em vaig fer soci de l’Assemblea, avui me n’he fet d’Òmnium. I, és clar, he pensat en el Barça.

PS L’amistós entre el Barça i el Júpiter era un homenatge a l’Orfeó Català, que també va ser sancionat. La foto és del dia de la xiulada, el 14 de juny de 1925.

(Publicat al Diari Gran del Sobiranisme , 06/04/2017.)