Eureka!

L’any 1992 una noia de catorze anys va commocionar Irlanda. El pare d’una amiga seva la va violar, i ella en va quedar embarassada. La família ho va denunciar a la policia i va preguntar si una mostra de l’ADN del fetus seria una prova vàlida en un judici. Perquè tenien intenció d’anar al Regne Unit a avortar. A Irlanda l’avortament no només era il·legal, era anticonstitucional.

Un dels policies, però, es va escandalitzar, i ho va esbombar. Però a tot arreu les normes jurídiques, incloent el codi penal, són territorials, de manera que l’avortament d’una dona irlandesa al Regne Unit no es pot jutjar segons la legislació irlandesa sinó el segons la britànica, on l’avortament no era cap delicte. No hi havia cas. O sí?

Aleshores el Fiscal General de l’Estat, un home vinculat a l’Opus Dei, va entrar en escena: va dictar una ordre prohibint a la noia que sortís del territori de la República d’Irlanda durant el seu embaràs. L’estratègia era clara: si la noia se n’anava al Regne Unit –o on fos- a avortar, la justícia irlandesa la podria jutjar, i ella podia acabar a la presó. No pas per avortar –deien el Fiscal General i els seus acòlits- sinó per desobeir una ordre de la Fiscalia (no anar a l’estranger).

Cada vegada que sento –o llegeixo- algú dir que a Mas, Ortega i a Rigau –i els que vindran: Homs, Forcadell, i qui sap quants més- no se’ls jutja per posar urnes sinó per desobeir una ordre del Tribunal Constitucional me’n recordo d’aquell Fiscal General de l’Opus.

(Publicat al Diari Gran del Sobiranisme , 08/02/2017.)