Eureka!

Perquè quan jo tenia l’edat que tu tens ara, votar a Espanya era una utopia, una irreverència a l’autoritat. Quaranta anys després, estem igual. I no vull que creixis, com he fet jo, a un país on votar no és normal, i on fins i tot els progressistes ho consideren un “desafío”. Ni tampoc vull que, si mai tens fills, d’aquí a quaranta anys els hagis de dir això que ara jo et dic a tu.

Perquè quan jo tenia l’edat que tu tens ara, els meus pares m’explicaven que de cada cent pessetes que els catalans pagàvem en impostos la meitat se n’anaven a Madrid i no tornaven. Quaranta anys després hem canviat les pessetes pels euros, però la resta continua igual: els diners se’n continuen anant i no tornant. I no vull que creixis i treballis, com he fet jo, a un país que et roba –sí: et roba-. Ni tampoc vull que, si mai tens fills, d’aquí a quaranta anys els hagis de dir això que ara jo et dic a tu.

Perquè he llegit i rellegit la història de Catalunya i sé que l’any 1931, amb Macià al capdavant, vam ser a prop d’independitzar-nos d’Espanya. Tan a prop! Com ens hauria canviat la vida? D’entrada, els teus besavis s’haurien estalviat una guerra, i els teus avis una postguerra. D’això ja en fa més de 80 anys…

Votaré per tu, filla. Perquè si una oportunitat com aquesta només passa un cop cada vuitanta anys no estic davant de l’oportunitat de la meva vida -que tinc 48 anys- sinó de l’oportunitat de la teva vida, que el mes vinent en faràs 8. Si una oportunitat com aquesta només passa un cop cada vuitanta anys també estic davant de l’oportunitat de la vida dels fills que potser algun dia tinguis, i qui sap si dels teus néts. Dels teus fills i néts, Mercè, que encara no has fet els 8 anys.

No sé si ens en sortirem. En qualsevol cas, no et vindré amb el sopar de duro de les dues Espanyes i de que tot això és culpa dels trenta-sis anys de Franco. Franco va morir ara fa trenta-nou anys, que són més dels que ell va tenir per fer i desfer; així que tot allò que ara continua com quan jo tenia la teva edat no és per culpa d’en Franco sinó perquè Espanya és així. Espanya és això.

No sé si ens en sortirem, però diumenge votaré per tu, filla. I pels fills i néts que potser algun dia tinguis tu, que el mes vinent faràs 8 anys.