El Club Patí Vic s'ha proclamat avui campió de la Supercopa d'hoquei patins malgrat perdre aquest vespre al Palau Blaugrana contra el FC Barcelona per 4 a 3. El gran resultat del partit d'anada disputat dissabte passat a Vic, 4 a 1, ha resultat decissiu per guanyar aquest primer títol de la temporada.
La Supercopa d'hoquei patins es disputa a doble partit entre el guanyador de l'OK Lliga i el de la Copa del Rei. S'ha disputat en sis ocasions. El FCB n'ha guanyat quatre, el Reus Deportiu una contra el  FCB i ara el Vic s'afegeix a aquest selecte grup de grans equips.

Respecto i molt tots els meus compatriotes que ara s'han engrescat amb els referèndums. Però dit això a mi em semblen una pèrdua de temps i un camí que no porta enlloc més que a la fustració. L'únic èxit del referèndum d'Arenys és la reacció de Madrid, la reacció de la caverna, dels falangistes... Però el simulacre d'Arenys és com els partits amistosos de la selecció catalana de futbol. Ens van entretenir uns anys, ens van fer il·lusió, però ja ens hem adonat que no han portat enlloc i el reconeixement oficial és tan lluny ara com ho era quan van començar a fer-se aquests partits. Els catalans o potser millor dit els ciutadans de la comunitat autònoma ens pronunciem en cada cita electoral. A les últimes eleccions espanyoles d'ara fa un any i mig els resultats a Catalunya van ser: PSC-PSOE 25 diputats, CiU 10, PP 8, ERC 3 i ICV 1. Aquesta és una fotografia real, encara que no l'única, del país que tenim. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya tindrem l'oportunitat de tornar-nos a pronunciar i el vot si que serà útil i transcendent. Aquest és el "referèndum" que cal guanyar.

Gregorio Luri, pedagog, publica avui un article al diari AVUI en el qual fa "deu propostes per recuperar la fe en el nostre sistema escolar".  El prestigiós pedagog basc és autor de diversos llibres i articles sobre la qüestió que han aportat una mica d'aire fresc en un àmbit dominat pels garants de l'ortodòxia progre i sobretot de l'immobilisme de pedra picada. I en l'article d'avui Luri, que en la desena proposta afirma que "...El nostre repte no hauria de ser hiperconscienciar respecte als problemes del món uns alumnes insensibles a la neteja i la higiene del seu centre",  proposa una onzena mesura i diu textualment: "I si tingués prou valor com per saltar-me la correcció política, proposaria com a onzena mesura estudiar com estimular la vocació docent entre els homes" Podeu llegir la totalitat de l'article aquí.

El Club Patí Vic ha guanyat clarament (4 a 1) el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya d'hoquei sobre patins que avui al vespre han disputat al Pavelló Olímpic de Vic l'equip local i el F.C. Barcelona. A la primera part el Barça s'ha avançat amb un gol d'Adroher i 12 minuts després Torra ha empatat pel Vic. Però el festival ha vingut a la segona part. El Barça buscava controlar el partit fidel a l'estil del seu nou entrenador, Ferran Pujalte, tot esperant que arribés el moment de desempatar. En canvi el Vic ha anat a buscar la victòria amb decissió i coratge i de mica en mica ha intensificat els atacs. Masoliver, el nou jugador vigatà procedent del FCB, ha estat decisiu. En 5 minuts ha marcat tres gols, un de penalty. El Club Patí Vic n'hagués pogut marcar un parell més. El Barça ja no ha pogut reaccionar en els minuts finals. Gran debut, doncs, del nou entrenador vigatà, Quim López, i de l'esmentat Masoliver. Ara la Supercopa té un clar avantatge vigatà. 

Foto: Masoliver en acció en el partit d'avui.

Supura pus la carcúndia pro-Hamàs nostrada -amb ICV amb fashion-pin reivindicatiu- que amenaça de boicotejar l'actuació de la cantant israeliana Noa en la cerimònia de l'11 de setembre. En el blog de la cantant hi ha un comentari que amb el títol de "reaction to Catalan Palestinian Activists" comença així:
 
The following document answers several questions I have been asked as a part of the discussion about my Open Letter to my Palestinian Brothers, from January 2009 (Gaza War).

1. Why did you write the line: “I can only wish for you that Israel will do the job we all know needs to be done, and finally RID YOU of this cancer, this virus, this monster called fanaticism, today, called Hamas. “ ?

The last Gaza operation came after 8 years of consecutive bombing by Hamas on Israel’s borders. 8 years! Israel has been dragged into war by those who dream of dying for Allah.

Si voleu llegir tot el text cliqueu aquí i per entrar al web de la cantant feu-ho aquí

"Barcelona corre el risc de convertir-se en la ciutat més sòrdida d'Europa (...) El govern central gestiona pèssimament la immigració il·legal, però també és cert que el tàndem polític que governa Barcelona ha desactivat l'ordenança de civisme. Recordem que ICV va votar-hi en contra, amb l'argument que les qüestions que abordava només podien ser objecte de mesures socials, però mai de mesures repressives. Segons aquesta manera de pensar aparentment tan progre, el dret de tot ciutadà a viure en un barri higiènic i tranquil no mereix gens de consideració, i la prostitució salvatge només es pot combatre amb serveis d'assistència social. Impedir-ne la pràctica amb vigilància i sancions és vist com una mesura carca i inútil, perquè no ataca l'arrel del problema, que és l'exclusió social. Aquest plantejament aberrant confon persones i conductes. En realitat, per ajudar aquestes persones s'han de perseguir les conductes de què són víctimes i agents. Ser permissiu amb la prostitució de carrer no impulsa els que la practiquen a cercar auxili social. Al contrari: la permissivitat les aboca a l'explotació."

Fragment de l'article de Francesc Codina publicat a l'AVUI dissabte passat a propòsit de la degradació de la capital catalana.

El FC Barcelona i el Club Patí Vic disputaran el proper dissabte el primer partit de la Supercopa d'Espanya d'Hoquei sobre patins. Aquesta competició la disputen el guanyador de l'OK Lliga (FCB) i el guanyador de la Copa del Rei (Club Patí Vic) de la temporada passada. El primer partit es disputarà al Pavelló Olímpic de Vic. Al cap d'una setmana es disputarà la tornada a la capital barcelonina. Amb la Supercopa s'inicia la temporada 2009-2010 que presenta com a novetat important el canvi d'algunes regles de joc amb el propòsit de fer-lo més atractiu i vistòs. No cal ni dir que el FC Barcelona és el favorit per guanyar la competició, si bé el Club Patí Vic, com ja va demostrar la temporada passada, serà un rival que els barcelonins no podran menysprear en absolut.

Foto: Club Patí Vic

A quarts d'onze de la nit, després de fer una visita a uns amics, vaig fer un volt a peu pel sud de Vic. Feia fresqueta i caminar era agradable. Vaig anar cap a El Remei. Dues dones conversaven a crits des de dues finestres, una mica separades, dels pisos Sánchez Arjona que hi ha al costat del Passeig de la Generalitat. La veu clara i potent de les dues dones omplia la nit. Les dues africanes mantenien una animada conversa amb rialles sorolloses que deixava indiferent als grupets de moros que estaven asseguts a la vorera de davant, a l'entrada del Vic-2. Aquests no cridaven. Més endavant vaig trobar altres grups d'homes, ara negres, al mateix Passeig en direcció al centre parlant animadament i en veu alta. Tres hindús, xiuxiuejant, la feien petar vora l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Quan m'acostava al Restaurant Xinès al costat del riu va passar un BMW amb les finestres obertes per on sortia un raig de música àrab. Després un noi xinès va sortir del Restaurant amb menjar i el va anar a repartir amb un ciclomotor. Travessant sol el pont del Mèder vaig considerar-me afortunat de viure en una petita ciutat tan gran en multiculturalitat. És enorme l'enriquiment que ens aporta tanta diversitat i no sempre el sabem valorar com s'escau. Oh Déu meu, quina sort que tenim!

"Quan Montserrat Minobis va ser nomenada directora de Catalunya Ràdio era suposable qualsevol cosa. Tanmateix, vull creure que el fet de moure peces d'una forma arbitrària, i malversar l'herència i audiència de Catalunya Ràdio fins a provocar col·lapses en la graella, eren fets des de la bona fe. Produïts segurament a parts iguals per la il·lusió i la ignorància de qui rep un encàrrec inesperat i fins i tot desproporcionat"

Fragment de l'article que el periodista Miquel Calçada publica a l'AVUI sobre la marxa forçada de Xavier Solà de Catalunya Ràdio.

"La meva generació, que és la del baby boom dels anys seixanta, es jubilarà entre el 2025 i el 2035, aproximadament. En aquell moment, la broma l'haurà de pagar la generació potser més exígua de la història d'Occident, en què es van donar molts casos de creixement demogràfic negatiu durant força anys. (...) Sense ser catastrofistes, cal admetre, doncs, que hi ha una amenaça que gravita sobre tota una generació".

Ferran Sáez. Fragment d'un article publicat al diari AVUI a l'edició d'avui. 

"He presentat la meva candidatura a les presidencials de 2012 perquè no em vull resignar a veure com l'esquerra nega la realitat. En el debat que ara comença, la meva ambició serà emprendre una modernització radical del cos ideològic del Partit Socialista francès, al qual proposo que canviï de nom. El terme socialista, heretat del segle XIX, és un dels principals factors que provoquen la confusió sobre la nostra identitat. Durant massa temps l'esquerra ha volgut compensar el feble arrelament militant entre la classe obrera i la pressió que exercia l'extrema esquerra a través d'una exageració falsa de la seva ideologia". Manuel Valls.

Fragment d'un article de Manuel Valls (diputat del PSF, d'origen català) publicat al diari Financial Times i reproduït per l'AVUI a l'edició de diumenge 23 d'agost.

"Per a mi una gran manifestació és només aquella on es trobi l'amplíssima majoria del país, no només aquells que sentim Catalunya com la nostra nació, tenim el català com a llengua... Hi ha de ser el país real, la Catalunya diversa i complexa que tenim. Un mal precedent a evitar és la manifestació del dret a decidir del 2007, en la qual vaig ser i, contràriament al sentiment general, la meva percepció tornant a casa era que allà només hi havia una part de Catalunya i per tant no ens podíem sentir del tot satisfests."

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i dirigent de CiU, és l'autor del text que reprodueixo (el subratllat és meu). L'article sencer publicat a l'AVUI el dissabte 22 d'agost el podeu llegir aquí.

Avui a la bústia hi he trobat una postal. Molt bonica. Acostumat a rebre només correspondència comercial rebre una postal proporciona un instant de petita felicitat. Arriba de Phnom Penh capital de Cambodja o Cambodia. Una imatge i un text: "The Silver Pagoda Accents the Royal Palace Grounds". En el segell de 3000r hi diu: Royaume du Cambodge. La indoxina francesa perdura poc o molt. M'ha costat endevinar qui enviava la postal de la pagoda. Com ja em passa cada estiu, quan en rebo algunes, a vegades costa endevinar qui l'envia. S'acostuma a signar-les però les signatures gargotegen i en alguna ocasió he trigat setmanes a saber qui l'enviava. Fins que algú, per exemple, m'ha dit: vas rebre la postal? Ah! així que eres tu el de la postal de la Patagònia!

Queien quatre gotes de calor i la meva filla i jo jugavem a pilota al parc. Jo xutava i ella feia de portera, que l'1 de setembre comença els entrenaments en un equip femení de l'OAR VIC. No hi havia ningú més. Al cap d'una estona s'acosta un nen amb una pilota i em demana si pot jugar. El nouvingut és diu Youness -la "o" no es pronuncia, em diu- i també diu que és marroquí i que va a col·legi a l'Escorial. A la seva classe li diuen "Lunes". Juguem tots tres i para de ploure. Passa una altra estona i de cop i volta s'acosta un altre nen. També demana si el deixem jugar. Li dic que si i li pregunto com es diu: em dic Moha. Ells dos, en Youness i en Moha, es coneixen. Un cop en Youness li diu a en Moha: xuta fort Alí! Però no havíem quedat que et dius Moha, tu?, li pregunto.  Si, em dic Moha però el meu germà gran es diu Alí i a mi em diuen Alí petit. Entesos. I continuem jugant tots quatre una altra estona.

Foto: a les piscines de Vic no hi consta que s'hagi vist cap dona amb burquini.

Fa una estona que he anat a comprar al supermercat Bon Preu de la carretera de Roda de Vic. Quan he anat a pagar m'ha atès una noia, seriosa i educada, de nom Nubia. Avui per primera vegada en aquest supermercat no m'han parlat en català. És evident que es tractava d'una anomalia i avui Nubia l'ha corregida. I no és cap crítica cap al supermercat Bon Preu (Esclat i Orangutan) que té el català com una prioritat. Ni tampoc a la noia que ja s'ha adonat que no necessita parlar català per treballar de cara el públic. Simplement són els temps que corren també a Vic: el castellà avança i el català retrocedeix.

Als Multicines Sucre de Vic cada dia fan "Harry Potter y el Misterio del Príncipe" a les 4 de la tarda i a les 7 del vespre. Els diumenges també a 3/4 d'11 del matí. Sempre en castellà. Els dimecres dia de l'espectador.
En català, només la fan els diumenges a dos quarts de dotze del mati. No hi ha, per tant, dia de l'espectador.
Ahir la vam anar a veure amb la nostra filla pre-adolescent i la sala estava gairebé plena i tothom menjava oloroses crispetes.

La dona -pagesa, menuda, valenta i intel·ligent- m'explica que va patir un infart després de tornar de l'hort on hi havia collit enciams i carbassons. Que a Vic -a l'Hospital General- li van treure el dolor però que amb helicòpter la van portar a l'Hospital Clínic de Barcelona. La van deixar en un lloc que a la dona li va semblar un quirofon. Un metge, que després va saber que era argentí, la va atendre. Ella va adonar-se que tot plegat podria acabar molt malament. M'explica, sorpresa, que el primer pensament que li va venir al cap després de veure la mort de cara va ser: qui plomarà els ànecs? Per sort la dona encara podrà plomar els ànecs si la metgessa que ara l'aten a Vic li ho deixa fer. Perquè ja no queda ningú més a la família que en sàpiga i ho vulgui fer.

Avui he hagut d'anar al Passeig de Gràcia de Barcelona. De fet és la segona vegada que en poques setmanes hi he anat. He quedat parat, com en l'altra ocasió, de la quantitat ingent de turistes que s'hi poden trobar, amunt i avall, atrafegats i suats fent fotos a tort i a dret. Alguns cansats i farts de voltar descansen damunt els parterres de gespa. Hi havia una bona cua davant de la casa Batlló. En aquesta vorera ombrejada els venedors top manta hi estaven ben instal·lats, amb parades de bosses de mà i ulleres. També hi havia indigents i pidolaires al mig del pas. Un exhibia un cos deforme, uns altres amb cartellets de la mena de "no tengo trabajo y tengo cinco hijos" i un altre més jove i cosmopolita amb un precís I'm hungry. Els turistes, en general, van guarnits com s'hi anessin a la platja. Les xancletes calcen la majoria de peus. Algunes noies, però, anaven descalces. Quin fàstic! Més tard al Brown una cambrera mexicana ens ha atès en català, després de donar-nos una carta en anglès. La cambrera reia i feia una mica de comèdia cada vegada que ens deia alguna cosa. Com si parlar en català fos una extravagància. Vés a saber!

El nedador català Frédérick Bousquet (Perpinyà 1981) va aconseguir ahir dissabte a Roma la medalla de plata dels 50 metres lliures. Tot i que era el favorit per guanyar l'or, el brasiler Cesar Cielo (21"08) va ser qui el va aconseguir. Bousquet és l'actual recordman amb 20"94. Cielo, un parell de dies abans,  ja havia guanyat també els 100 metres lliures on Bousquet va ser tercer.
L'actuació del nadador de Perpinyà és la millor dels nedadors catalans en el Campionat Mundial de Natació de Roma que avui ha finalitzat. El sabadellenc Wildeboer va fer bronze als 100 metres esquena, quart en 50 metres i cinquè en 200. A banda hi ha l'actuació de les nedadores de sincronitzada que no he seguit.
En una entrevista al suplement mag del diari esportiu francès L'EQUIPE del dissabte 25 de juliol, Frédérich Bousquet declarava "Catalan, je le serai toute ma vie (...) et même si je ne parle pas le catalan, au grand désespoir de mon père... Lui, quand il m'envoie un texto, il termine toujours par "Sempre endavant"! (Toujuours en avant). Els mitjans de comunicació de la Comunitat Autònoma nostrada (excepte Vilaweb i El Punt) han ignorat la catalanitat d'aquest nedador i en canvi i com de costum ens han informat detalladement de les proeses o misèries de tots i cada un dels nedadors espanyols.

El nedador català Frédérick Bousquet (Perpinyà 1981) ha aconseguit aquesta tarda la medalla de bronze dels 100 metres lliures del Mundial de Natació de Roma. Cesar Cielo (Brasil) ha guanyat la prova amb 46"91 (nou record mundial) per davant del favorit, el francès Alain Bernard (47"12).  Bousquet (47"25) no entrava en els pronòstics per aconseguir medalla en aquesta prova. De fet ha nedat pel carril 8 i va aconseguir arribar a la final pels pèls. La seva especialitat són els 50 metres lliures, prova que es celebrarà en els propers dies, on aspira a aconseguir l'or.
Fa dos dies Aschwin Wildeboer (Sabadell 1986) va aconseguir també medalla de bronze en els 100 metres espatlla.